Una Conferència de Presidents polaritzada i sense acords en finançament autonòmic, habitatge o migració
Els barons del PP insisteixen a demanar eleccions anticipades i Sánchez respon que esgotarà la legislatura
Els presidents autonòmics del PP han aprofitat la celebració de la XXVIII Conferència de Presidents este divendres a Barcelona per a demanar eleccions generals, tenint en compte la situació política "crítica" que travessa, a parer d'ells, Espanya. Este matí, un a un, per orde d'intervenció, han pres la paraula en este fòrum que reuneix el govern central amb els dirigents territorials per a instar el cap de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, que dissolga les Corts i avance els comicis. En la roda de premsa posterior a la reunió, el valencià Carlos Mazón ha concretat que cal anticipar la cita amb les urnes perquè fa falta una nova majoria per a poder aprovar uns pressupostos estatals que donen suport a la reconstrucció de la dana.
En el mateix espai, l’andalús Juanma Moreno Bonilla ha vaticinat un "bloqueig" en les relacions entre el govern central i les comunitats autònomes fruit de la situació "d'agonia" que viu l'executiu espanyol, i que desembocarà en unes "eleccions a pals" en poc més d'un any. També el president de Castella i Lleó, Alfonso Fernández Mañueco, ha qualificat la petició d’eleccions com un “clamor” entre les autonomies i “al carrer”, mentre el president murcià, López Miras, ho ha assenyalat com una necessitat perquè "un govern que no té capacitat per a aprovar les entregues a compte, que permeten el normal funcionament dels serveis bàsics, o uns pressupostos, és un govern que no té capacitat de governar".
Amb tot, el reclam no ha vingut només des de les files populars. També s’ha sumat a la petició el president de Castella-la Manxa i socialista, Emiliano García-Page, que ha demanat que les eleccions generals se celebren abans que les autonòmiques i municipals previstes per a maig del 2027, amb l'objectiu que no s'use als ajuntaments i comunitats "d’infanteria i de trinxera".
De matí, Sánchez ja els ha respost que preveu esgotar la legislatura i que, per tant, les pròximes eleccions generals se celebraran quan toquen, el 2027. Així, ha deixat clar que té intenció de finalitzar el mandat al capdavant del govern espanyol. Fonts de l'executiu arreplegades per EFE precisen que el mandatari ha eixit al pas de les peticions després que el president d'Astúries, Adrián Barbón, oferira que la seua comunitat siga seu de la pròxima Conferència de Presidents. De fet, de vesprada, el ministre de Política Territorial, Ángel Víctor Torres, ha anunciat que la pròxima Conferència de Presidents se celebrarà a Astúries.
Tots els presidents del PP han arribat a Barcelona amb el mateix missatge, segons fonts del partit. "Sense pressupostos, sense suport parlamentari, amb clivelles en el Consell de Ministres, amb el partit dividit i desbordat per la proliferació de casos de corrupció que avergonyeixen el país, el president del govern ha de posar-hi fi i donar la paraula als espanyols", resumeixen estes mateixes fonts. Els populars han posat l'accent en el fet que tretze de les vint administracions que s'asseuen en la taula de la Conferència, que representen al 70% dels espanyols, demanen a Sánchez que tanque ja "una legislatura que mai degué haver començat en els que termes en què ho va fer".
Només cinc autonomies accepten la proposta del govern espanyol de triplicar la despesa en habitatge
El president del govern espanyol havia obert este divendres la XXVIII Conferència de Presidents autonòmics, que ha acollit el Palau de Pedralbes de Barcelona, amb una declaració institucional en la qual ha situat el problema d'accés a l'habitatge com el "tema principal" a abordar en la trobada. L'agenda prevista incloïa fins a setze temes damunt de la taula entre els quals destaquen assumptes com l'habitatge, la migració o el finançament autonòmic.
El president espanyol ha remarcat que l'accés a l'habitatge és l'assumpte central a tractar amb els presidents autonòmics, amb dos propostes clares damunt de la taula que ja els va anticipar a través d'una carta: un pacte estatal per a triplicar la inversió pública fins a quasi 7.000 milions d'euros en els pròxims cinc anys, i blindar per llei el parc públic d'habitatge per tal que no es puga vendre a fons voltor. Un 60% dels diners els posaria l'administració central i el 40% les autonomies. “És una aposta de país, triplicar la inversió en habitatge beneficia el conjunt dels espanyols amb independència del que voten”, ha explicat en una compareixença sense preguntes.
Finalment, la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, ha comunicat que només cinc comunitats autònomes han acceptat la proposta de l'executiu estatal per a triplicar la despesa en habitatge. “Només ha sigut admés inequívocament per Euskadi, Catalunya, Navarra, Astúries i Canàries”, ha detallat Rodríguez en una compareixença davant dels mitjans de comunicació en concloure el fòrum. “Han sigut governs responsables que no han dubtat. Començarem a treballar amb estes comunitats a partir del dilluns”.
La polèmica servida a compte de l’ús de les llengües oficials
La cita d'este divendres ha arribat precedida d'una gran polarització política i amb molts assumptes polèmics en el rerefons, començant per l'ús de les llengües cooficials dels territoris d'Espanya, que per primera vegada podien usar-se en les intervencions amb interpretació simultània. La madrilenya Isabel Díaz Ayuso va avisar que no volia posar-se l'orellera i havia amenaçat d'eixir-se'n de la cimera si algú parla en un idioma que no siga el castellà, com finalment ha fet en el torn del lehendakari.
En finalitzar la trobada i en declaracions als mitjans de comunicació, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso ha reivindicat la seua “llibertat” de no utilitzar la interpretació simultània després d’haver abandonat la sala, com havia anunciat que faria durant els parlaments del lehendakari Imanol Pradales i el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, que han intervingut en euskera i català respectivament.
Pradales ha qualificat l’eixida de "vergonyós i inadmissible espectacle", mentre que Illa ha reivindicat l’ús “en plenitud” del català i, tot i que ha evitat fer referències a Ayuso, ha afirmat que, de forma "molt majoritària", l'actitud de la resta d’homòlegs del PP que no han utilitzat la interpretació, però s'han quedat als seients "ha sigut "molt respectuosa".
La presidenta madrilenya no se n'ha anat, però, quan la companya de partit i presidenta de les Balears, Marga Prohens, ha fet el mateix, intervenint en la llengua pròpia alternada amb castellà, tot i que més tard ha retret a Sánchez que empre les llengües cooficials com "una cortina de fum per a desviar l'atenció" i com una eina per a "confrontar i enfrontar".
El transvasament Tajo-Segura
Sobre l’aigua, el president murcià, Fernando López Miras ha tornat a reclamar un accés a l'aigua en les mateixes condicions per a tots els ciutadans espanyols i ha demanat un Pla Hidrològic Nacional. ”He transmés a Pedro Sánchez que els millors moments per a arribar a acords són aquells en els quals hi ha abundància, i hui Espanya té les majors reserves hídriques dels últims vint anys.”
“Totes les conques hidrogràfiques estan per damunt del 80 %, excepte una, la del Segura, que no arriba al 30 %”, ha dit, en referència a la situació del transvasament Tajo-Segura, del que també ha parlat García Page, tot i que amb una opinió oposada, fent referència a la seua conformitat amb l'aplicació de les sentències del Tribunal Suprem sobre el transvasament Tajo-Segura.
La urgència de revisar el sistema de finançament autonòmic
La pràctica totalitat de les autonomies, sense importar color polític, han coincidit en la situació d’infrafinançament que viuen els seus territoris i de diferents maneres i amb diferents peticions han instat a Sánchez a revisar els mecanismes de repartiment.
El més crític amb Sánchez ha resultat ser García Page, que ha dit del finançament autonòmic que és la clau de les solucions als problemes, i "l'Estat està fent caixa perquè acumula més ingressos que les comunitats". Al seu judici, l’infrafinançament s’ha de combatre amb una sola taula de negociació i sense règims especials, en referència a Catalunya, i fins i tot li ha retret al president del govern estar practicant una política de "jo convide i tu pagues".
Per al·lusions, el president català, Salvador Illa, ha demanat davant els seus homòlegs, abordar el debat del finançament autonòmic amb "rigor, responsabilitat i solidaritat" i treballar "allunyats de la crítica fàcil i la temptació del boicot permanent".
