Sánchez: "Espanya està preparada per a reconéixer l'estat palestí"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha subratllat aquest dimecres des del Congrés que “Espanya està preparada per a reconéixer l'estat palestí”. En una compareixença a petició pròpia davant de la cambra baixa per a informar sobre les últimes accions del país en política exterior, el mandatari socialista ha defensat que Palestina ha de ser reconeguda com a estat perquè “és el just, ho demanda la majoria social i va en l'interés geopolític d'Europa”. També ha remarcat que "la comunitat internacional no podrà ajudar el poble palestí si no reconeix la seua existència".

Amb aquest objectiu en ment, Sánchez i el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel Albares, estan duent a terme gires per diversos països de la Unió Europea i l'Orient Mitjà encaminades a sumar suports per al reconeixement de Palestina. I divendres mateix començarà una sèrie de trobades amb més líders europeus perquè se sumen a la iniciativa espanyola, una proposta que —ha dit el cap de l'executiu de coalició— que cada vegada guanya més adeptes convençuts: només amb el reconeixement de l'estat palestí es podrà garantir la pau i la seguretat a la regió. 

Per això, Espanya ha proposat un alto el foc permanent, l'obertura immediata de corredors humanitaris, la celebració d'una conferència internacional de pau i la solució dels dos estats, ha enumerat Sánchez, que també ha lamentat el fet que molts líders, tant a Europa com a Espanya, s'han “posat de perfil” amb aquest assumpte.

El Congrés acull aquest dimecres una compareixença de Pedro Sánchez perquè done compte de l'estat de les relacions amb el Marroc després de l'últim viatge oficial i per a abordar els assumptes tractats en el darrer Consell Europeu del 21 i 22 de març, amb el rerefons dels conflictes bèl·lics a Ucraïna i Gaza. El president espanyol ha defensat una política exterior "ambiciosa i coherent" davant d'una realitat geopolítica "cada vegada més inestable i conflictiva", en què molts dels països que envolten Europa en els més de 18.000 quilòmetres de perímetre fronterer pateixen terrorisme, guerres o estan "virant cap a formes més autocràtiques de govern". Així, ha traçat l'escenari d'un continent envoltat d'inestabilitat i conflictes, des d'Ucraïna, que està en guerra des de fa dos anys, fins al Sahel, una regió cada vegada més convulsa i preocupant en la qual se succeeixen els colps d'estat.

Segons el mandatari, no es tracta de "causar alarmisme", sinó que cal ser "conscients" de quins són els reptes i quines haurien de ser les prioritats. Per aquesta raó, ha dit, l'executiu espanyol està desplegant a Ucraïna, l'Orient Mitjà i també al nord d'Àfrica "una política exterior compromesa i solidària" per a ajudar aquestes regions i que està "elevant el perfil internacional d'Espanya", reforçant el tarannà europeista i també multilateralista, i "contribuint de manera clara a la seguretat i al creixement econòmic d'Espanya", ha afirmat.

Crítiques al "fang" de la dreta

D'altra banda, Sánchez ha assegurat que l'executiu que encapçala "continuarà treballant" a pesar del "fang", el "soroll" i la "crispació" que, a parer seu, causen les dretes, tot i que ha admés que li agradaria tindre una oposició "menys tòxica" i una aritmètica parlamentària "més folgada". Des del faristol del Congrés, ha dit que Espanya "avança en la bona direcció", per molt que "alguns insistisquen a manipular dades, bloquejar les institucions i fer pronòstics catastrofistes" sobre l'economia, en una clara al·lusió implícita al PP. "Alguns volen ocultar aquesta realitat sota el fang, volen amagar els bons resultats del govern i l'absència de projecte polític sota el soroll, la calúmnia i la crispació, usant tècniques trumpistes i bolsonaristes, les d'una internacional ultradretana que tracta d'afeblir la democràcia i intoxicar el debat públic", ha dit.

En contraposició al que ha denominat com a "cascada de fang", el president ha reivindicat el govern de coalició format pel PSOE i Sumar, que treballa "amb un projecte clar de país". I ha recalcat que tenen al davant tres anys de legislatura per a continuar impulsant Espanya, a pesar que l'aritmètica parlamentària el condemna a dependre del suport dels partits independentistes catalans i que el context internacional és "advers" ara mateix.