Més retrets que consens en la sessió a les Corts per a reactivar el canvi de model de finançament
Compromís insta els partits a sumar-se a una proposició de llei que condiciona el finançament a la població "de dret" i que estipula a un únic fons la compensació estatal pels serveis públics
La reunió de parlamentaris del Congrés i el Senat a les Corts, per a reivindicar el canvi del model de finançament ha acabat, amb més retrets que acords. Tot i la coincidència elemental en la necessitat de resoldre el problema de l'infrafinançament, els partits de la dreta i del Botànic s'han culpat mútuament del temps perdut durant una sessió de la qual s'ha desmarcat Vox, trencant la unanimitat de les forces polítiques valencianes sobre el problema.
Les crides a la unitat s'han quedat en el plantejament. El PP ha retret l'absència de Ximo Puig en el debat i ha acusat Puig d'irrellevància a Madrid, mentre els socialistes han criticat que la postura del nou líder del PP, Núñez Feijóo, perjudica les aspiracions sobre un finançament més just per a la Comunitat Valenciana.
Unitat i consens, ha demanat la síndica socialista Ana Barceló en la primera intervenció des de la tribuna, en què ha recordat la petició a Hisenda d'un fons de correcció transitòria de l'infrafinançament o la reivindicació que es condone el deute.
Però la síndica popular, María José Catalá, ha sostingut que la unitat ha derivat en frustració i malenconia per la falta de resultats, i ha proposat una bateria d'accions urgents per a desembossar la reforma i accelerar un mecanisme transitori de compensació. El senador i expresident de la Generalitat, Alberto Fabra, ha situat el problema en els governs de Pedro Sánchez i del Botànic. En el PP havia ubicat abans gran part de la responsabilitat el diputat socialista a la cambra baixa Vicent Sarrià, que ha recordat que el suport dels populars a les cambres espanyoles i a les autonomies en què governen és fonamental per al canvi.
Tot mentre Ciutadans acusava el bipartidisme de no haver resolt el problema en dècades de responsabilitat de govern.
Més allà de l'intercanvi de retrets, Compromís ha posat damunt de la taula una proposició de llei amb una proposta de reforma, que la formació ha registrat al Congrés, en la qual se substitueix el concepte de població ajustada pel de població efectiva i que redueix a un únic fons la compensació estatal pels serveis públics. Un text obert a les aportacions del conjunt dels partits.
Siguem útils d'una punyetera pegada
"Estem preparats per a presentar una proposta de llei o una altra, perquè s'aprove ja i s'aplique l'any que ve. Siguem útils d'una punyetera pegada per als cinc milions de valencians i valencianes", ha reclamat des de la tribuna el diputat de la formació a Madrid, Joan Baldoví.
Des d'Unides Podem, Ferran Martínez ha subratllat l'aposta del seu partit per una reforma fiscal progressiva a l'Estat com a base d'un canvi del model de finançament satisfactori per al conjunt de les autonomies, que no genera guanyadors ni perdedors.
Una reforma que requerirà una unitat que no s'ha acabat d'aconseguir en la cambra, tot i la solemne presència d'expresidents com Lerma i Fabra. Tant ha sigut així que ni tant sols s'han fet una foto junts que certifique la celebració a les Corts d'una sessió amb convidats d'excepció.
