El requisit lingüístic divideix els partits del Botànic i l’oposició en la llei de funció pública

Mentre que el PSPV, Compromís i Unides Podem el defensem, els partits de l’oposició assenyalen que no és necessari.

Imatge d'arxiu de les Corts
Imatge d'arxiu de les Corts / @cortsval

El projecte de llei de la funció pública ha quedat llest per a l'aprovació definitiva en un pròxim ple de les Corts, després que aquest dilluns s’ha debatut i han votat en comissió les esmenes parcials presentades pels grups parlamentaris. En aquest context, el requisit del valencià per a accedir a l’administració ha dividit els partits del Botànic i de l’oposició.

Així, mentre que el PSPV, Compromís i Unides Podem han recordat que aquest aspecte es regularà en un reglament posterior i per categories, el PP, Cs i Vox han qüestionat que siga necessari i han criticat el “sectarisme” de la llei per “imposar el valencià” en l’accés a la funció pública, entre altres qüestions.

La socialista Rosa Peris ha explicat que la incorporació del valencià és “un dret que té la ciutadania” i que “garantir aquest dret és un dels elements que preveu la llei”. Compromís ha titlat el vot negatiu de l’oposició com a “sectari, ideològic i poc inclusiu”. D’altra banda, per Unides Podem, Estefanía Blanes ha indicat que és una llei adaptada al segle XXI que posa per davant tant els drets laborals dels treballadors funcionaris com, sobretot, el servei que presten a la ciutadania.

Per la seua part, el diputat del Partit Popular José Antonio Rovira ha assenyalat que l’únic objectiu d’aquesta llei és “introduir el requisit lingüístic” i ha assegurat que el PPCV eliminarà aquest requisit quan governe a la Comunitat Valenciana. Rovira també ha apuntat que la Comunitat “és molt distinta” d'altres autonomies amb llengua pròpia (com Galícia o Catalunya), perquè “una quart part dels municipis estan declarats expressament com a castellanoparlants” i que aquest aspecte “margina tota la població que utilitza habitualment el castellà”.

En termes similars s’ha expressat Vicente Fernández, de Ciutadans. El representant de la formació taronja ha criticat que el PSPV, Compromís i Unides Podem pretenen usar aquesta llei per a fer “una imposició lingüística del valencià en l’administració”, i ha afirmat que és una llei “del tot inoportuna, que no respon a les necessitats actuals dels valencians”. José María Llanos, de Vox, també ha qualificat la llei d”’injusta”.

En contra de la llei també s’han manifestat aquest matí davant de les Corts el sindicat CSIF, on consideren que aquesta norma “és un ERO encobert, que provoca una privatització de l’administració amb el nomenament d’alts càrrecs i que imposa el valencià com requisit per a l’accés, a més d’ometre el teletreball”.

Aquesta nova normativa regularà el treball i les funcions de 237.000 empleats públics de la Generalitat (per exemple, reduirà les escales i agrupacions professionals), i també l’accés de funcionariat nou. L’objectiu de la norma, a més, és simplificar el cos funcionarial de l’administració, garantir la mobilitat interna i el relleu generacional. També garantirà que els 50% dels nous llocs de treball siguen per oposició lliure i blindarà l’anonimat dels funcionaris que denuncien casos de corrupció. Amb tot, la nova llei haurà de ser ratificada en ple pròximament.

Altres qüestions de la llei

Entre les 379 esmenes presentades aquest dilluns, els membres del govern (PSPV-Compromís-Unides Podem) n'han acceptat amb majoria algunes, com una d’UP per a establir un règim transitori de dos anys perquè els interins puguen formar part de les borses sempre que s’hagen examinat en l’última convocatòria o en l’anterior.

Els del Botànic també han consensuat altres aspectes de la llei, com que els funcionaris puguen optar al teletreball de manera voluntària, donar un màxim d’un any per a establir un reglament de provisió de places per a persones amb diversitat funcional, agilitzar la cobertura de baixes o publicar el text dels temaris d’exàmens en el web de la Conselleria.

Entre les propostes de l’oposició també n'ha tirat avant una del PP, modificada per Compromís, perquè els funcionaris en pràctiques no deixen de percebre complements previs o triennis reconeguts.

També et pot interessar