Reforçar les urgències, augmentar les places en les residències i abaixar impostos, entre els objectius dels nous consellers

Reforçar les urgències, augmentar les places en les residències i abaixar impostos són alguns dels objectius per a l'any i mig que resta de legislatura que han detallat hui en les Corts el conseller de Sanitat, Marciano Gómez; la consellera de Servicis Socials, Família i Infància, Elena Albalat, i el conseller d'Economia i Hisenda, José Antonio Rovira, en la seua primera compareixença com a membres del gabinet de Juanfran Pérez Llorca.

Centres d’atenció a urgències durant les 24 hores en municipis amb més de 50.000 habitants, que començaran a implantar-se l’any que ve, i la posada en marxa d'un centre de medicina preventiva a l’hospital La Fe són algunes de les mesures que ha exposat el conseller de Sanitat, qui ha citat també la posada en marxa de diferents ferramentes, basades en la intel·ligència artificial per a agilitzar el treball del sistema sanitari. Entre estes eines, ha citat un “assistent cognitiu virtual” que analitzarà les cites en temps real i assignarà el professional més adequat per a resoldre cada situació o “un escriba clínic” que reduirà el temps dedicat al registre i a tasques administratives i alliberarà els professionals sanitaris per a centrar-se en l'atenció directa al pacient”.

Eren alguns dels anuncis que ha fet en una compareixença en què l’oposició l’ha acusat de fer de la sanitat un negoci per apostar per la privatització de servicis i per a millorar les condicions de les empreses privades, mentre empitjoren les condicions dels professionals sanitaris de la pública i generen "col·lapse" en la sanitat.

Marciano Gómez els ha respost dient que no evitarà el debat sobre les concessions sanitàries. En esta línia, ha defés que la tasca d'un conseller de Sanitat és "intentar fer eficaç i eficient el sistema sanitari" i, si amb els seus recursos no en té prou, "recórrer sense ambages a la sanitat privada".

Les polítiques socials són "el cor de l'acció pública" Elena Albalat - consellera de Servicis Socials, Família i Infància

Com Gómez, també ha comparegut en el parlament la nova consellera de Servicis Socials, Família i Infància, Elena Albalat. Ha anunciat que el pròxim any el seu departament superarà les 37.000 places per a persones majors en les residències i centres de dia (4.000 més que el 2023) i que licitarà la contractació de quinze residències de majors, algunes amb contractes caducats des del 2017, segons ha manifestat.

Així mateix, Albalat, qui ha defensat que les polítiques socials són "el cor de l'acció pública", crearà un Observatori de la Família i un Consell Valencià de la Discapacitat, a més de la història social única. La consellera també s’ha compromés a “reconéixer i reforçar” el sistema d'acolliment.

De la mateixa manera, Elena Albalat ha apostat per un canvi de model en la dependència, “no en clau assistencialista, sinó de drets, justícia, autonomia personal i projecte de vida”, i ha reclamat al govern central els 4.000 milions d'euros que deu a la Comunitat Valenciana per este servici, que permetrien reduir les llistes d'espera i reforçar l'atenció als més vulnerables.

Durant el debat, la diputada de Compromís Nathalie Torres li ha retret que la xifra real d’espera per a la dependència és de 302 dies. Des del PSPV, Silvia Gómez l’ha acusada d’acabar amb el Pla Convivint del govern anterior, en el qual, com a secretària autonòmica, deia "pels pobles en què no es construirien les infraestructures, que era fum i que ho feren amb empreses privades”. La consellera ha defés que el Consell ha incrementat un 33% la inversió per a dependència, la qual cosa suposa destinar més de mil milions, més de 300 milions a l'any més, ha resolt més expedients i ha reforçat les plantilles; ha indicat que "hi ha un problema estructural heretat de la passada legislatura en les llistes d'espera" de discapacitat, que volen revertir.

Urgix un nou sistema que corregisca la insuficiència de recursos de la Comunitat José Antonio Rovira - conseller d'Economia, Hisenda i Administració Pública

D’altra banda, José Antonio Rovira, que ha assumit la Conselleria d'Economia i Hisenda amb l’entrada al govern de Juanfran Pérez Llorca, ha aprofitat la seua intervenció en les Corts per a exposar que la reducció d’impostos i un nou model de finançament seran les “prioritats”.

El conseller assenyalava que “urgix un nou sistema que corregisca la insuficiència de recursos de la Comunitat Valenciana”, encara que ha considerat que és el govern central el que ha de presentar una proposta a partir de la qual poder negociar. En esta línia reivindicava que, mentre s'aborda la reforma del finançament, s'aprove un fons d'anivellament per a la Comunitat Valenciana.

El PSPV i Compromís han criticat que el titular d’Economia faça bandera de la “llibertat fiscal” i de la rebaixa d'impostos, perquè, a parer seu, no soluciona els problemes de la gent. A més, li han retret que el PP no tinga una proposta unificada sobre la reforma del finançament i l’han instat a fer "menys espectacle" i a "treballar més".

Rovira ha subratllat la necessitat de continuar treballant en el control de la despesa pública i ha anunciat per a l'any que ve l'elaboració d'un nou Pla Fiscal Estructural, amb el qual poder "visualitzar la priorització de les polítiques públiques" del Consell "no només per a un exercici, sinó per als pròxims anys". Sobre els pressupostos de la Generalitat, ha assegurat que treballarà perquè el 2026 hi haja uns pressupostos aprovats, que tornaran a incloure inversions amb prioritat dana i ha indicat que continuarà amb la Pla Estratègic de Recursos Humans 2024-2027.