La rebaixa de l'IVA de la llum i la pujada de pensions: les mesures dels decrets en l'aire

El Congrés afronta una votació decisiva que, segons l’executiu, podria implicar greus conseqüències econòmiques

Hemicicle del Congrés
Hemicicle del Congrés / Europa Press

La rebaixa de l'IVA de la llum, la pujada de les pensions o la reforma del subsidi de desocupació aprovades pel govern espanyol en les últimes setmanes del 2023 es troben en l'aire per la negativa de Junts de donar suport a la convalidació dels decrets que inclouen aquestes mesures.

El Congrés afronta aquest dimecres una votació decisiva que, segons l’executiu, podria implicar greus conseqüències econòmiques, per la qual cosa els grups han apurat les negociacions. 

Què es debat al Congrés?

La cambra baixa debat hui tres reials decrets llei aprovats al desembre: un amb el huité paquet de mesures per a combatre els efectes de la inflació, un altre amb la reforma del subsidi de desocupació i l'últim, una norma amb les reformes pendents compromeses en el pla de recuperació.

El paquet antiinflació inclou, entre altres mesures, la gratuïtat de les Rodalies i els trens de mitjana distància, la rebaixa del 30% del transport urbà i interurbà, la rebaixa de l'IVA de la llum i el gas al 10% i l'IVA zero per als aliments bàsics. També la pujada de les pensions contributives en un 3,8%, l'eliminació de les comissions per a la retirada d'efectiu en la finestreta del banc per a majors de 65 anys o l'extensió de la prohibició dels desnonaments per a llars vulnerables.

El segon decret, la reforma del subsidi de desocupació, s'amplia a col·lectius fins ara exempts, com els menors de 45 anys sense càrregues familiars, i s'eleva de 480 euros a 570 euros en els primers sis mesos i a 540 euros els sis següents, compatibles amb el treball durant els primers 180 dies. 

El decret òmnibus arreplega les reformes pendents per a accedir al quart tram dels fons europeus, relatives a la justícia, el règim local, el mecenatge i, en matèria econòmica, el contingut de la llei de funció pública, que va decaure amb la convocatòria electoral.

Què passa si decauen els decrets?

Totes aquestes mesures estan ja en vigor perquè s'inclouen en reials decrets llei publicats en el Butlletí Oficial de l’Estat, però per a continuar així necessiten ser convalidades al Congrés. Si no és el cas, els decrets i el contingut decauran. Això implica que les Rodalies deixaran de ser gratuïtes, el transport urbà deixarà d'estar subvencionat i l'IVA de la llum i el gas pujarà al 21%; el dels aliments bàsics com el pa, al 4%, i el de pastes i oli, al 10%.

A més, els bancs podran tornar a cobrar als majors per traure diners en finestreta i quedarà en suspens la pujada de les pensions. No hi hauria un efecte immediat per als perceptors del subsidi de desocupació, perquè el gruix de la reforma no entra en vigor fins a juny.

Així mateix, decaurien l'impost sobre les grans fortunes i els gravàmens sobre banca i energètiques, amb la consegüent pèrdua d'ingressos, la qual cosa també suposaria que la riquesa tornaria a estar exempta de tributació en les comunitats autònomes que tenen bonificat l'impost sobre el patrimoni.

Per què està en risc la convalidació dels decrets?

JxCAT es nega a donar suport als decrets en considerar que la reforma judicial posa en risc l'aplicació de l'amnistia. També Podem posa en dubte el suport a la reforma del subsidi de desocupació i el paquet antiinflació. Sense els seus vots, el govern espanyol no té majoria suficient per a convalidar els decrets.

També et pot interessar

stats