Quatre de cada deu queixes rebudes pel Síndic de Greuges són sobre servicis socials i dependència

Ángel Luna reivindica la tasca d'esta institució estatutària per a plantar cara a "la mala administració" i lamenta que el PP i Vox no l'han deixat comparéixer en el ple 

Al centre, el síndic, Ángel Luna, escortat pel vicepresident de les Corts, el popular Alfredo Castelló, i la presidenta, Llanos Massó, de Vox
Al centre, el síndic, Ángel Luna, escortat pel vicepresident de les Corts, el popular Alfredo Castelló, i la presidenta, Llanos Massó, de Vox / José Cuéllar (Corts)

Els servicis socials continuen sent el sector estrela que aglutina la majoria de les queixes ciutadanes gestionades pel Síndic de Greuges. El 40% de les denúncies que arriben a este organisme de la Generalitat, reconegut en l'Estatut d'Autonomia, estan relacionades amb la dependència, quatre de cada deu. Són vora un 4% més que l'any anterior, segons ha assenyalat este dijous el síndic, Ángel Luna, en la comissió de peticions de les Corts, en què ha presentat els informes del 2024 i 2025.

Als partits polítics representats a l'hemicicle els ha demanat "que respecten" esta institució estatutària i la tasca que fa per a "enfrontar-se a la mala administració", una "lluita" que —ha defensat— ha desenvolupat durant els set anys que du en el càrrec i que, a parer d'ell, "val la pena que es mantinga". Així mateix, ha denunciat que s'ha "vulnerat" l'Estatut i la llei del Síndic de Greuges, perquè hauria de comparéixer al ple com la resta de Defensors del Poble d'altres autonomies. No fer-ho és "un atac a les institucions", ha insistit.

Luna, que acaba el mandat en desembre, ha posat l'accent que cal "preservar i cuidar" una institució de la qual ha reivindicat la independència i imparcialitat enfront de les institucions polítiques. Així mateix, ha defensat la necessitat d'una llei valenciana que desenvolupe el dret a una bona administració i ha reclamat un canvi "imprescindible" del model valencià de servicis socials.

El PP, partit que sustenta l'actual Consell encapçalat per Juanfran Pérez Llorca, i Vox, aliat parlamentari, han sigut crítics amb la compareixença del síndic de Greuges (que ha exercit diversos càrrecs de responsabilitat amb el PSPV). Els populars han asseverat que "qui més falta el respecte a les institucions" és qui ara demana respecte i l'han acusat de voler ser "protagonista", mentre que els de José María Llanos han carregat contra ell per fer "soflames polítiques" i estar "encantat de conéixer-se". El PSPV i Compromís, per la seua banda, han lamentat l'"atac sense precedents" de la dreta a l'autogovern.

"Tinc 74 anys, estic un poc avorrit de conéixer-me ja, no encantat", ha replicat a Vox el síndic de Greuges, que ha considerat que quan es fan acusacions "ad hominem" amb intenció de desqualificar és que no es tenen raons per a discutir el fons de les resolucions, mentre que al PP li ha replicat que ell no pretén "cap protagonisme".

Servicis socials, vivenda i transparència

Luna ha reflexionat sobre tres problemes dels quals alerta des que va redactar la primera memòria, del 2019, entre d'altres el sistema de servicis socials vigent des d'aleshores, que ha incrementat la faena de les corporacions locals sense donar-los recursos i s'ha convertit un model "absolutament burocratitzat" basat en el contracte programa. El compareixent considera que "no és un bon instrument" i, per tant, s'hauria de canviar.

En matèria de vivenda ha destacat que des del 2017 no ha crescut pràcticament el parc públic i en els pressupostos de la Generalitat del 2025 va desaparéixer el procediment per a donar ajudes d'emergència en cas de crisis residencials, però la Conselleria de Vivenda "no respon" a la institució.

El tercer problema té a vore amb la transparència. Tal com ha quantificat, un 78% de les queixes de la ciutadania es referixen a la falta de resposta de les administracions. Luna ha destacat especialment les dels regidors als quals els respectius ajuntaments no donen informació pública, la qual cosa denota "una inclinació autoritària greu en l'exercici del poder", que no és qüestió de "colors polítics".

La dana del 29 d'octubre del 2024, que va causar 230 morts a la província de València, té un capítol específic dins dels informes presentats hui a les Corts. La principal conclusió del síndic és que la falta de coordinació entre administracions va agreujar la tragèdia. A parer d'ell, la barrancada ha demostrat "el col·lapse de l'Administració valenciana, si és que no estava ja clarament demostrat", perquè ha retratat "les mancances d'un estat modern" per a evitar danys materials i personals en una catàstrofe.

Finalment, Luna ha lamentat que el procés de regularització extraordinària de persones migrants en situació irregular contribuïsca a saturar, encara més, els servicis socials municipals. I ha criticat que esta vegada es demane un informe de vulnerabilitat, tràmit que a parer seu "no és necessari" i du a "col·lapsar més" les oficines de pobles i ciutats.

També et pot interessar

stats