Quaranta anys d'Estatut

El text va atorgar al nostre territori la denominació de Comunitat Valenciana, dues llengües oficials i la senyera coronada

La Comunitat Valenciana celebra quaranta anys de l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia

Tal dia com hui, del 1982, el Congrés donava el vistiplau al text de la disposició de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, que nasqué amb consens, però amb renúncies per part d'alguns sectors. Cinc polítics valencians van gestar l'avantprojecte, conegut com a Estatut de Benicàssim, perquè es va concretar a l'habitació 105 de l’Hotel Azor del municipi. 

Eren cinc perfils negociadors diferents: els socialistes Joan Lerma i Felipe Guardiola, Pi Arboledas i Luis Berenguer de la UCD, i el comunista Antonio Palomares. Aquests cinc homes van estar vora una setmana tancats, ja que es marcaren un objectiu: no eixir de l'hotel sense una proposta comuna.

Joan Lerma ha reconegut a À Punt Notícies que va ser "una discussió complicada, però sense acritud", i ha recordat que el tancament "va coincidir amb els dies festius de la Setmana Santa".

El nostre territori no va tindre la via d'accés de les comunitats autonòmes històriques a través de l'article 151 de la Constitució Espanyola. En canvi, es va optar per la via lenta i limitada de l'article 143, resultat de les negociacions fetes a Madrid i dirigides per Alfonso Guerra i Fernando Abril Martorell. Detalls com la bandera, si havia de tindre himne o si no, van ser molt polèmics, com va reconéixer Felipe Guardiola, negociador de l'Estatut de Benicàssim, en una entrevista.

Una vegada al Congrés, el camí no va ser fàcil. Amb 123 esmenes, una a la totalitat per part de la UCD, que "ens va obligar a començar de nou" segons ha explicat Lerma.

Finalment l'1 de juliol del 1982 va ser la data en què el Congrés dels Diputats aprovà la carta magna valenciana, una norma que regula l'autogovern i la convivència democràtica entre els valencians. El text també atorgava al nostre territori la denominació de Comunitat Valenciana, dues llengües oficials i la senyera coronada.

També et pot interessar