Quaranta anys de constitució

Fem un repàs de l’actualitat a través de la constitució espanyola per a conéixer els seus punts febles.

40 aniversari de la constitució espanyola
40 aniversari de la constitució espanyola

La constitució espanyola compleix quaranta anys i cada volta són més les veus que en demanen la reforma. L’argument d’aquestes persones és que el text no recull els canvis que s’han produït en la societat espanyola, que no contempla les noves maneres d’exercir la ciutadania i, fins i tot, les noves maneres de relacions establertes. No obstant això, actualment no hi ha una majoria parlamentària disposada a obrir el text fonamental per a posar-lo al dia.

 

Reforma de la constitució

La Constitució espanyola compleix quaranta anys i poc queda del context en què va nàixer. Una societat que buscava eixir de la dictadura i fer un pas cap a la democràcia. Són moltes les veus que defensen que cal canviar el text constitucional, però, d'altra banda, estan els que defensen que estableix un marc democràtic sobre el qual poder construir.

Revisió feminista

Un equip d'À Punt NTC ha parlat amb una advocada i una periodista, compromeses amb el moviment feminista al 1978, que ens expliquen com van viure l'aprovació del text. Coincideixen que no va anar tan lluny com elles hagueren volgut, però sí que va servir per a posar les bases per a avançar en la igualtat entre homes i dones.

 

El llenguatge inclusiu

Quaranta anys després de l'aprovació de la Constitució espanyola, la redacció d'alguns dels articles crida l'atenció des del punt de vista del llenguatge inclusiu. En aquell moment, ningú no es plantejava que el masculí genèric es poguera considerar discriminatori, però també s'acceptaven expressions que hui encara sorprenen més com ara "disminuïts físics i psíquics". 

Els serveis socials

Els més majors s'enrecordaran de com eren els serveis socials el 1978, l'any en què es va aprovar la Constitució. Però els que eren més menuts o no hi havien nascut, ho desconeixen.

Democratització de la cultura

Al final de la dècada dels 70, la cultura arribava a les llars valencianes gràcies a la televisió i la ràdio. 40 anys després la cultura s'ha democratitzat i els telèfons intel·ligents ens permeten gaudir de l'oferta cultural en qualsevol lloc i hora.

Les pensions

Uns demanen que les pensions es revaloren amb l'IPC real i continuen sent públiques. D'altres, consideren que el sistema no és viable. Darrere de l'opinió, està el dret a una suficiència econòmica que, segons l'article 50, té tota la ciutadania.

Sistema de finançament

L'infrafinançament és un dels problemes més greus que pateix la Comunitat Valenciana. Des de fa anys, els grups parlamentaris a les Corts coincideixen a reclamar als successius governs centrals que reformen el sistema de finançament autonòmic. El principi de solidaritat entre territoris i el dret que cap comunitat tinga privilegis per damunt de la resta queda consagrat en l'article 138 de la Constitució Espanyola. Els experts critiquen que actualment no es compleix.

Canvis al llarg de la història

Des de 1978 fins el dia de hui la Comunitat Valenciana s'ha transformat absolutament. Ha passat de ser un territori que vivia de l'agricultura i la indústria a basar la seua economia en els serveis i el turisme. Ara vivim una dècada més; les dones han guanyat en drets i els joves han progressat en formació. 40 anys després els historiadors advertixen que ens trobem en un punt d'inflexió per a l'estat del benestar aconseguit en democràcia.

Dret foral

Desenvolupar el dret foral valencià continua sent un repte pendent de les institucions. I este desenvolupament, passa per modificar la Constitució. Concretament la disposició de la Constitució espanyola que impedeix que el dret civil valencià hi estiga reconegut de manera efectiva.

Llengües cooficials

La diversitat lingüística és una de les característiques essencials del territori espanyol. Les llengües cooficials queden protegides en la Constitució del 1978, després de patir anys de prohibició. La carta magna estableix que, a més del castellà, les altres llengües, com el valencià, també són oficials amb el mateix rang en les respectives comunitats autònomes. 

Especial de La Qüestió sobre la constitució

La Qüestió

L’espai de reflexió d’À Punt Mèdia, La Qüestió, ha dedicat un dels seus programes a la constitució espanyola. Per a obtindre respostes sobre si es necessària la seua reforma, ha fet un anàlisi des de tots els punts de vista i ha donat veu veu a persones que se senten còmodes amb aquesta carta i a altres que no s’hi troben gens a gust. 

 

Entre els entrevistats trobem el politòleg Antón Losada i el catedràtic Javier Pérez Royo, autors d’un llibre en què consideren inevitable la reforma. També han parlat amb els periodistes Vicent Partal, Manolo Peris i Emilia Bolinches, el politòleg Jordi Muñoz, la catedràtica Sefa Ridaura i el catedràtic Martínez Sospedra.

                                                                                            

També et pot interessar

stats