Així és el protocol d’entrada d'un nou país en l’OTAN

Finlàndia i Suècia han anunciat que demanaran formalment ingressar en l’OTAN, que actualment està formada per trenta països

Reunió dels Ministers d'Afers Exteriors dels Aliats a Brusseles, en una imatge d'arxiu
Reunió dels ministres d'Afers Estrangers dels aliats, a Brussel·les, en una imatge d'arxiu / OTAN

Finlàndia i Suècia han anunciat aquesta setmana que demanaran formalment l’ingrés en l’OTAN, trencant la seua política de neutralitat i no-alineació. Si bé la decisió de les dues nacions ha tingut el suport de les principals forces polítiques de l’oposició, el procediment d’adhesió és llarg i està ple de formalismes, que la mateixa Aliança estableix com a protocol fins a acceptar cada país.

La política de portes obertes de l'OTAN està basada en l'article 10 del tractat fundacional. Així, qualsevol país europeu que estiga en condicions de promoure els principis d’estabilitat, cooperació, llibertat, pau i democràcia pot esdevenir membre de l’Aliança. La decisió final d’integrar el país sol·licitant és presa pel Consell de l'Atlàntic Nord i ha de tindre el consens de tots els aliats, sense que cap tercer país tinga veu en aquestes deliberacions. 

1. Converses d’adhesió

El primer pas és que els equips d'experts de l'OTAN es reunisquen individualment amb els representants de cada país candidat, en dues sessions a la seu de l’Aliança a Brussel·les. En la primera sessió, es discuteixen qüestions polítiques, de defensa i militars. La segona sessió és més tècnica i inclou qüestions legals o de seguretat, com per exemple les mesures necessàries per a garantir la protecció de la informació classificada de l’OTAN, entre altres.  A més, es determina l’aportació de cada país aspirant al pressupost comú de l'OTAN. Generalment, aquesta xifra es determina de forma proporcional, d'acord amb la grandària de les seues economies en relació amb les d'altres països membres de l'Aliança.

2. La carta d’intenció

El Ministre d’Afers Estrangers de cada país aspirant ha de confirmar que accepta les obligacions i compromisos de la filiació amb l’anomenada “carta d'intenció”, un document formal dirigit al secretari general de l'OTAN i acompanyat d’un calendari de reformes.

3. L’OTAN elabora el protocol d’adhesió

Per cada país aspirant, l'OTAN prepara un protocol d'adhesió, un document que conté esmenes i addicions al Tractat de Washington, que estableix els requisits d’incorporació a l’Aliança.

4. Tots els països membres ratifiquen el protocol d’adhesió elaborat per l’OTAN

Una vegada elaborat el protocol, els governs dels estats membres de l'OTAN han de ratificar el text, d'acord amb els seus requisits i procediments nacionals. Aquest procediment varia d'un país a un altre. Per exemple, als Estats Units cal una majoria de dos terços del Senat per a aprovar la legislació requerida. Per contra, al Regne Unit no es requereix una votació parlamentària formal.

5. El secretari general convida els potencials nous membres a adherir-se al Tractat de l'Atlàntic Nord

Una vegada que tots els països membres de l'OTAN han acceptat els protocols del Tractat amb l’adhesió dels nous membres potencials, es notifica al govern dels Estats Units d'Amèrica, depositari del Tractat de Washington, i el secretari general de l’OTAN convida els nous països a adherir-s'hi.

6. Es formalitza la unió 

Finalment, els convidats s'adhereixen al Tractat de l'Atlàntic Nord de conformitat amb els seus procediments nacionals, i es converteixen formalment en membres de l'OTAN.

Aquest procediment no és precisament curt. Per exemple, el 4 de desembre del 2009 els aliats van proposar Montenegro com a nou membre de l’OTAN. Les primeres converses no es van iniciar fins a sis anys després: la primera reunió va ser el 2 de desembre del 2015. Els països aliats no van signar el protocol d’adhesió fins al 19 de maig del 2016. Si bé Montenegro assistia en qualitat de país convidat a les reunions de l’Aliança, no es va incorporar fins al 5 de juny del 2017, huit anys després de començar el procediment.

Des del 1949, la filiació de l'OTAN ha augmentat de dotze a trenta països a través de huit rondes d'ampliació. Actualment, tres països socis han declarat les seues aspiracions d'ingressar en l'OTAN: Bòsnia i Hercegovina, Geòrgia i Ucraïna, als quals se sumaran pròximament Finlàndia i Suècia. La República de Macedònia del Nord es va convertir en l'últim país a unir-se a l'Aliança el 27 de març del 2020.

També et pot interessar