Els presidents de la Comunitat Valenciana i Múrcia tornen a reclamar el transvasament Tajo-Segura
Argumenten que “a Espanya sobra aigua” i que hi ha suficients recursos hídrics per a paralitzar les noves normes d’explotació de la infraestructura
Els presidents de la Comunitat Valenciana i Múrcia han fet este dilluns pel matí un front comú per a reclamar la continuïtat del transvasament Tajo-Segura i demanar la paralització immediata de les noves normes d’explotació d’esta conducció que porta aigua fins a les explotacions agràries d’Alacant, Múrcia i Almeria i que planeja el govern central. Els dos caps de govern, el valencià Juanfran Pérez Llorca i el murcià Fernando López Miras, han participat a Pilar de la Horadada en un acte en defensa del Tajo-Segura, organitzat pel Sindicat Central de Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (Scrats).
Durant la seua intervenció, el cap del Consell ha reclamat consens i que este acord es plasme en un pacte nacional de l’aigua, en el qual estiguen implicades totes les autonomies i es busquen garanties ambientals per a totes les regions, incloses les del Tajo.
Una petició que, tant Pérez Llorca com López Miras, han fonamentat en l’existència de suficients recursos hídrics actualment. “A Espanya hui sobra aigua”, apuntava el president murcià i posteriorment repetia el president valencià.
Uns 350.000 hectòmetres cúbics de pluges
El president de Múrcia ha detallat que a Espanya plou anualment uns 350.000 hectòmetres cúbics i d'esta quantitat, pels rius discorren uns 110.000 hectòmetres cúbics i es consumeixen uns 25.000 més (15.000 en agricultura, 5.000 per a beure i entre 3.000 i 5.000 en la indústria). Segons estos càlculs, a Espanya "sobra aigua" i "n'hi ha prou per a tots".
Igualment s’ha pronunciat Juanfran Pérez Llorca: “Hi ha aigua per a tots”, ha subratllat. En esta línia, assenyalava que el pacte nacional de l’aigua que ell reclama ha de contindre garanties ambientals dels entorns ecològics del Tajo. “Cal treballar per un pacte nacional de l’aigua, en què tots entenguem la posició de totes les comunitats autònomes i busquem la millor forma de garantir el medi ambient del Tajo o de les altres regions, però arribem a un acord per a tots”, assenyalava.
El president del Consell recordava que la Comunitat Valenciana fa anys que “treballa de valent i llauradors, administracions i comunitats de regants han estat donant exemple de gestió d’aigua per a tindre bons resultats”. “Entendria que el govern espanyol no ens volguera donar aigua si no fórem un exemple de treball, però hem sigut capaços de convertir-nos en referent de reutilització d’aigua i en com transformar-la per a tornar-la a utilitzar: el 74% dels regadius estan modernitzats i hem invertit en reutilització d’aigua més de 600 milions d’euros”.
En l'acte també ha defés la continuïtat del transvasament els presidents del Sindicat Central dels Regants de l'Aqüeducte Tajo-Segura (Scrats), Lucas Jiménez, i el de la Comunitat de Regants del Camp de Cartagena (CRCC), Manuel Martínez Madrid. Jiménez ha afirmat que "és lamentable que regions germanes" —en referència a la manxega— "sense trobar una sola divisió escrita en el sòl i on es passa d'un territori a un altre sense cap mena de problema" estiguen hui "escenificant alguna cosa que no existeix i és la divisió entre poblacions".
El portaveu dels regats del Tajo-Segura també ha carregat contra el govern espanyol: "Qui ha fallat en esta història ha sigut l'Estat", ha apuntat Jiménez, donat que, "com a pare de totes les comunitats autònomes, el govern de la nació ha optat per fer una planificació exclusivament per a respondre a interessos electorals".
Per al representant dels regants del Tajo-Segura, "és lamentable el paper que està tenint l'Estat en este tema de l'aigua" després que impulsara un pacte "a esquena" dels agricultors que mantenia el règim de cabals de totes conques "a excepció de l'alt Tajo", a l'entorn dels embassaments d'Entrepeñas i Buendía, amb "el tècnic objectiu de danyar i lesionar al transvasament". D'esta situació ha culpat "el dit" de qui era vicepresidenta de Medi Ambient i actual comissària europea, Teresa Ribera.