El president del Parlament de les Balears, de Vox, a juí per trencar una foto de víctimes del franquisme
L'Audiència Provincial rebutja el recurs de Gabriel Le Senne, que s'asseurà al banc dels acusats per un delicte d'odi
El president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), seurà al banc dels acusats per un delicte d'odi després que l'Audiència Provincial de les Balears haja desestimat el recurs que va interposar el processat el passat gener per a demanar que se l'exonerara en la causa. Al dirigent ultradretà se'l jutjarà per haver trencat una fotografia de tres víctimes del franquisme afusellades el 1937 durant un ple el passat 18 de juny, quan l'hemicicle debatia la derogació de la llei balear de memòria democràtica.
El tribunal ha rebutjat l'apel·lació que va plantejar Le Senne el febrer passat contra la imputació per part del titular del jutjat d'instrucció 1 de Palma, Juan Manuel Sobrino, que en contra del criteri de la Fiscalia va ordenar l'obertura de juí al diputat de Vox. Ell argumentava en el recurs que la decisió del jutge era "il·lògica i arbitrària" perquè feia "una interpretació esbiaixada i parcial de les diligències practicades", en les quals no s'havien obtingut prou indicis per a portar-lo a juí per uns fets accidentals.
Ara, la secció segona de l'Audiència Provincial ha donat la raó a l'instructor i estableix que les qüestions relatives a la suficiència dels indicis delictius de la conducta investigada han de resoldre's en fase de juí oral, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB).
El pronunciament, que confirma la resolució d'obertura de juí contra qui ostenta la segona autoritat política de les Balears, arriba l'endemà passat que el govern autonòmic del PP tancara un acord amb Vox per a aprovar els pressupostos per al territori. L'oposició ja va anunciar que, si Le Senne acabava anant a juí, activarien el procés per a rellevar-lo del càrrec com a president de la cambra legislativa.
L'Audiència de les Balears ha tombat tots els motius al·legats per la defensa del diputat i ha subratllat que és factible la possibilitat que els fets investigats hagen succeït tal com relata el jutge instructor, cosa que haurà de determinar-se en una vista oral. El recurs no incideix en "la rellevància penal dels fets investigats, sinó en qüestions relatives a la intencionalitat de l'investigat" o sobre els indicis en què s'ha basat el jutge del cas per a elaborar el relat amb què argumenta l'enjudiciament del processament, reiteren els magistrats.
El 18 de juny del 2024, durant el debat de presa en consideració de la derogació de la llei de memòria històrica balear, Le Senne va trencar una fotografia que mostrava les militants comunistes Aurora Picornell i les germanes Antònia i Maria Pascual, conegudes com Les Roges del Molinar, que van ser assassinades per falangistes la nit de Reis del 1937 a Mallorca. L'ara processat va arrancar la imatge exhibida en l'ordinador de la vicepresidenta segona de la taula, la socialista Mercedes Garrido, actuant, a parer de l'instructor, amb "ràbia, ira i menyspreu" cap al que representaven les fotografies.
L'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, en el seu nom i en el dels familiars de les republicanes represaliades de la fotografia, va demanar en l'escrit d'acusació contra el president del parlament balear vint mesos de presó, una multa de vora 9.900 euros i el pagament d'una indemnització de 30.000 euros. L'acusació popular, que exerceix el col·lectiu Estimada Aurora, reclama per a Le Senne setze mesos de presó, 30.000 euros de multa, altres 30.000 euros d'indemnització, la suspensió de càrrec públic per tres anys i mig i una inhabilitació per deu anys. Les altres dos acusacions, el Partit Comunista dels Pobles d'Espanya (PCPE) i el Partit Comunista d'Espanya (PCE), sol·liciten que se l'impose quatre anys i vint mesos de presó, respectivament, així com el pagament d'indemnitzacions des dels 13.000 als 80.000 euros.
La llei de memòria democràtica que va motivar el debat en el qual Le Senne va perdre els nervis, segons va admetre ell mateix, finalment no es va derogar perquè el PP es va abstindre després que Vox impedira l'aprovació dels pressupostos del 2025 el desembre passat. Ara, recompostes les relacions entre els dos partits per a donar llum verda als nous pressupostos, la supressió d'eixa llei torna a ser una de les condicions de Vox acceptades pels populars.
