El perfil: Pedro Sánchez, una carrera de fons
L'atzar i, sobretot, la perseverança han tingut un paper fonamental per convertir Pedro Sánchez en el tercer president del Govern socialista d'Espanya.
No fa ni dos dies, poques persones haurien apostat perquè Pedro Sánchez poguera convertir-se en el pròxim president del Govern espanyol. Quan el PSOE va presentar la moció de censura contra Rajoy, en fer-se pública la sentència del cas Gürtel, ni ell sabia els suports parlamentaris de què disposaria. Aquest divendres, s'ha convertit en el tercer president socialista de la democràcia espanyola. En només dos anys, la seua situació política ha fet un gir de 180 graus. I és que, si alguna cosa ha caracteritzat la carrera política de Sánchez, és la perseverança.
Pedro Sánchez va ser aler de l'Estudiantes. Aquesta experiència a la pista li ha servit per a aplicar els valors de l'esport a la seua carrera política. Als 21 anys decideix deixar el bàsquet i centrar-se en els seus estudis d'Econòmiques a la Complutense de Madrid. Amant de la política des de ben jove, es va afiliar al PSOE en 1993, després de la victòria de Felipe González en les eleccions d'aquell any i, en acabar la carrera, va cursar un màster en Política Econòmica de la Unió Europea a Brussel·les i un programa de Lideratge per a la Gestió Pública a la Universitat de Navarra. Amb 26 anys, ja treballava com a assessor al Parlament Europeu i més tard com a cap de gabinet de l'alt representant de les Nacions Unides en la guerra de Kosovo.
Atzars polítics
De nou a Espanya, va ser un dels delegats elegits en el Congrés Federal del PSOE de l'any 2000, quan José Luis Rodríguez Zapatero va ser nomenat secretari general. Tres anys després es va presentar a les eleccions municipals en la llista del PSOE per Madrid, tot i que no va aconseguir l'acta de regidor. Va haver d'esperar a la renúncia d'una regidora per a convertir-se en regidor de l'Ajuntament de Madrid. Tampoc no va aconseguir escó al Congrés a la primera: va ocupar la vacant de Pedro Solbes al setembre del 2009. Només uns mesos després era reconegut com a "diputat revelació" per l'Associació de Periodistes Parlamentaris.
Després de les europees del 2014, que van suposar una desfeta electoral per al PSOE, Sánchez va anunciar la seua candidatura a secretari general en el Congrés Extraordinari per a succeir Alfredo Pérez Rubalcaba. Va obtindre vora el 49% dels vots. Al juliol del 2015 va guanyar les primàries del PSOE a la presidència del Govern.
Un supervivent
El 29 d'octubre del 2016, Pedro Sánchez va renunciar a l'acta de diputat al Congrés. Va prendre aquesta decisió per no haver d'incomplir el mandat del Comité Federal d'abstindre's per a facilitar la investidura de Mariano Rajoy com a president del Govern d'Espanya després de les eleccions del 26-J. El PSOE, amb els pitjors resultats de la història recent, no va aconseguir formar govern. El dramàtic Comité de l'1 d'octubre va precipitar la seua caiguda i el seu descrèdit per a la majoria dels barons socialistes.
Però, no obstant això, Sánchez no va tirar la tovallola, com dirien en l'argot esportiu. L'any passat, en les primàries de maig, va plantar cara a Susana Díaz, que tenia la majoria dels suports dels líders del partit socialista. I la militància li va atorgar, massivament, la confiança.
