Pedro Sánchez explica aquest dilluns a Barcelona la seua agenda per a Catalunya
Es preveu que el president del govern espanyol faça menció als indults dels polítics presos del 'procés'
El Gran Teatre del Liceu de Barcelona acull aquest dilluns la conferència "Retrobament: un projecte de futur per a tot Espanya", en la qual el cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, podria donar a conéixer la decisió final sobre els indults, que té previst aprovar de forma imminent.
L'acte es durà a terme al migdia davant de 300 persones, entre les quals s'inclouen representants de sectors com el polític, empresarial, sindical, cultural, universitari, esportiu, dels mitjans de comunicació i d'associacions de la societat civil. Tanmateix, l'esdeveniment no comptarà amb l'assistència del president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, ni dels membres del seu govern a pesar d'haver sigut convidats.
El Consell de Ministres podria aprovar la mesura de gràcia aquest dimarts. A més, Sánchez compareixerà per petició pròpia al Congrés el dimecres, 30 de juny, per tal d'informar sobre els indults dels nou polítics presos del procés.
Es preveu que aquests siguen parcials i reversibles, és a dir, als condemnats se'ls mantindrà la inhabilitació per a ocupar càrrecs públics i quedaran anul·lats si reincideixen en el delicte pels quals els van condemnar.
Segons fonts de La Moncloa, l'argumentació per a concedir aquests indults es basa en la utilitat pública. Així mateix, la mesura també es reivindica en pro de la convivència i de la necessitat de tancar les ferides del procés.
El líder popular, Pablo Casado, continua mostrant-se molt crític enfront de la decisió, que considera "l'inici de la destrucció de l'Estat". Per la seua banda, des de l'independentisme qualifiquen el moviment de "posada en escena operística" perquè, segons ells, la solució no són els indults, sinó l'amnistia i el dret a l'autodeterminació.
Pel que fa a Oriol Junqueras, president d'ERC, considera que els indults són "un triomf" per a l'independentisme, ja que "demostren les febleses dels aparells de l'Estat" davant la Unió Europa i, així, ha dit que amb la seua concessió "l'Estat intenta protegir-se" davant futurs veredictes de la justícia europea.
