Pagar més o menys impostos a Espanya depén del lloc de residència

La fiscalitat autonòmica està sobre la taula i s'ha reobert el debat públic sobre l'harmonització fiscal o la reforma del model de finançament.

Pagar més o menys impostos a Espanya depén del lloc de residència
Pagar més o menys impostos a Espanya depén del lloc de residència

La fiscalitat autonòmica està sobre la taula des que ERC la va incloure dins de les condicions pactades amb el govern de Pedro Sánchez per a donar suport als pressupostos generals de l’Estat. Gabriel Rufián, portaveu de la formació catalana, va arribar a parlar de "paradís fiscal" a Madrid. El tema està en boca dels polítics des de finals de novembre i ha reobert el debat sobre l'harmonització fiscal i la reforma no resolta del model de finançament autonòmic.

Però, com és la fiscalitat a les autonomies? L'Agència EFE recorda en un article que "pagar més o menys tributs va per territoris. No és igual viure en una comunitat autónoma o en una altra a l'hora d'aportar al tresor públic. Un contribuent solter, sense fills i amb un sou brut de 20.000 euros anuals paga d'IRPF 2.269 euros a l’any si resideix a Madrid, i 241 més si està empadronat a Catalunya". I aquesta diferència no es limita a l’IRPF. L'impost de patrimoni, de successions i de donacions, o les transmissions patrimonials són diferents en cada zona d'Espanya.

Poc abans de la polèmica política, un informe de l’IVIE sobre la capitalitat de Madrid que es va publicar al setembre, remarcava que "Madrid destaca com l'autonomia que més ha utilitzat la seua capacitat normativa en certs tributs per a introduir beneficis fiscals, especialment en l'IRPF, l'impost sobre el patrimoni, i en l'impost sobre les successions i les donacions,sobretot en els dos últims casos".

Si s'atén a l'impost de successions, les diferències augmenten. Heretar béns per valor de 800.000 euros (dels quals 200.000 corresponen a l'habitatge de la persona finada) suposa un cost de 103.105 euros a Astúries, i zero quota si l'herència es traspassa a Andalusia, Cantàbria o Galícia, segons el Consell General d'Economistes i la xarxa d'assessors fiscals REAF.

  • IRPF

L'impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) es reparteix entre el govern central i les comunitats autònomes, que disposen d'un tram autonòmic. Els contribuents de la Comunitat de Madrid, els de La Rioja i els de les Illes Canàries que guanyen 16.000 euros bruts a l'any són els que menys compromís fiscal tenen (864 euros), enfront dels del País Basc, que grava en aquest tram 1.120 euros.

Quan la forqueta s'obri als 20.000 euros a l'any, Catalunya és la que lidera el "rànquing" amb la major pressió fiscal: 2.510 euros a l'any, situació que es repeteix en el tram de 30.000 euros, en el qual el contribuent català aporta 5.102 euros anuals.

Si treballar a la Comunitat de Madrid és avantatjós per al tram dels 16.000 euros, també ho és per als salaris més elevats, els que van de 110.000 a 600.000 euros a l'any.

  • Impost de Patrimoni

Aragó se situa al capdavant, amb 1.124 euros per una fortuna de 800.000 euros, mentre que Madrid bonifica aquest tribut al 100%. Les províncies de Biscaia i d’Àlaba també se sumen a aquesta bonificació en el tram de 800.000 euros.

Extremadura és l'altra comunitat autònoma que més grava per aquest impost, amb una quota de 1.099 euros, seguida a distància de Catalunya (769).

Extremadura també és el territori que més paga si la fortuna s'eleva a quatre milions d'euros. En aquest cas, el gravamen és de 59.919 euros, i de 418.155 per a un patrimoni de 15 milions.

  • Impost de successions i donacions

El tipus més alt es dona a Astúries. Un contribuent solter de 30 anys que hereta els béns del seu pare per un valor de 800.000 euros, dels quals 200.000 corresponen a l'habitatge del finat, arriba a pagar 103.135 euros, enfront del cost zero d'Andalusia, Cantàbria i Galícia. Darrere d'Astúries se situa Castella i Lleó, amb 63.193 euros per la mateixa herència, seguida de la Comunitat Valenciana, amb 55.466 euros.

Entre les comunitats amb més pressió fiscal en aquest tribut també estan Aragó (32.342), La Rioja (31.759) i Castella-la Manxa (31.748 euros). Per contra, les més laxes, a més de les tres excepcions citades, són Madrid (1.586 euros), Extremadura (1.587) i Múrcia (1.640).

En donacions, un contribuent de 30 anys que rep del seu pare 800.000 euros en efectiu abona 200.122 euros si l'assumpte es tanca a Castella i Lleó o a Extremadura. A Cantàbria, la quota és zero.

  • Transmissions patrimonials o actes jurídics documentats

La Rioja aplica en transmissions el 7%, seguida per Madrid i Canàries, amb un 6,5%. El percentatge més baix està a Navarra, amb un 6%.

Més elevat és a Múrcia, el 8%, Castella-la Manxa, 9%, i Cantàbria, Galícia i la Comunitat Valenciana, que estan en el 10%. Mentrestant, a Catalunya hi ha una tarifa de dos tipus que oscil·la entre el 10% i l'11%.

Per a actes jurídics documentats, el tipus més baix és el 0,5% del País Basc i Navarra, seguit de les IIles Canàries i Madrid (0,75%) i de La Rioja (1%).

  • Impostos propis

Catalunya és la que més impostos propis té: un cànon de l'aigua, un altre sobre la deposició controlada de residus industrials i la incineració de residus municipals. A més, hi ha un gravamen de protecció civil i impostos als grans establiments comercials, per estades en establiments turístics o per emissió d'òxids de nitrogen d'aviació comercial. També s'ha de pagar, entre molts altres impostos propis, pels habitatges buits, per les begudes ensucrades envasades o per les instal·lacions que incideixen en el medi ambient.

En la resta de comunitats, els impostos propis abunden en el gravamen a residus perillosos, instal·lacions de transport d'energia elèctrica d'alta tensió, i en les afeccions ambientals de l'ús de l'aigua. Per citar alguns casos, a les Illes Balears es graven els premis del bingo, i a les Canàries hi ha impostos sobre combustibles derivats del petroli i sobre la manufactura del tabac. Castella-la Manxa té un cànon eòlic, i Extremadura un impost sobre aprofitaments cinegètics. La Rioja paga un tribut per l'impacte visual produït pels elements de subministrament d'energia elèctrica i pels elements fixos de xarxes de comunicacions telefòniques o telemàtiques.

També et pot interessar