Què ocorrerà després de les eleccions europees?

El 2 de juliol comença la novena legislatura del Parlament Europeu i els eurodiputats i eurodiputades hauran de votar un nou president.

Què ocorrerà després de les eleccions europees?
Què ocorrerà després de les eleccions europees?

Prop de 400 milions de ciutadans europeus estan cridats a les urnes, del 23 al 26 de maig, per a escollir els seus representants a l’Eurocambra. En total, s’escolliran un total de 701 parlamentaris procedents de tots els països del marc comunitari, dels quals 54 seran eurodiputats espanyols. Però, com es conforma el Parlament Europeu i s’escull el seu president?

Comença la novena legislatura

A partir del 27 de maig, els nous diputats escollits en els comicis europeus començaran les negociacions per a formar grups polítics. Es necessiten 25 membres per a formar un grup polític i almenys una quarta part dels estats membres hi han d'estar representats. Molts dels partits ja formen part d’un grup com el Partit Popular, que pertany al Partit Popular Europeu (PPE), o el PSOE, que està dins del grup de l'Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates (S&D). Però hi ha partits, com ara Vox o Lliures per Europa (Junts), que no s’han adscrit encara a cap grup europeu.

Posteriorment, el 2 de juliol començarà la novena legislatura del Parlament Europeu, i els eurodiputats i eurodiputades es reuniran en la sessió constitutiva de la cambra a Estrasburg. En aquesta sessió els diputats i diputades elegiran el president de la cambra, que ha de ser validat per majoria absoluta, així com els 14 vicepresidents. A més, també hauran de decidir sobre el nombre i la composició de les comissions permanents del Parlament.

La pròxima Comissió Europea

Paral·lelament, els estats membres de la UE hauran de designar a un candidat per al càrrec de president de la Comissió Europea (ostenta el poder executiu), tenint en compte els resultats de les eleccions europees.

En els passats comicis, celebrats el 2014, el Parlament va introduir un sistema de caps de llista, anomenat Spitzenkandidaten. Aquest consisteix en el fet que cada grup polític europeu proposa a un candidat per a presidir la CE i el partit més votat a les eleccions pot proposar el seu candidat com a president.

Els candidats principals dels grans grups polítics per a la Comissió són l'alemany Manfred Weber (Partit Popular Europeu), l'holandés Frans Timmermans (Partit dels Socialistes Europeus), el txec Jan Zahradil (Conservadors i Reformistes); l'alemanya Ska Keller i l'holandés Bas Eickhout (Verds); i l'eslovena Violeta Tomic i el belga Nico Cue (Esquerra Europea). Per la seua banda, l'Aliança de Liberals i Demòcrates a Europa (ALDE), que s'oposa al principi dels Spitzenkandidaten, ha proposat una llista de set candidats.

Tot i que es té en compte el partit més votat als comicis, aquest candidat ha de ser aprovat per majoria absoluta al Parlament Europeu. Si el candidat no obté la majoria que es demana, els estats membres han de proposar un altre candidat en un mes.

També et pot interessar