Mor Mikhaïl Gorbatxov, l'últim president de l'URSS

Fonts de l'Hospital Clínic Central de Moscou han declarat la seua mort després d'una llarga malaltia

Mijaíl Gorbachov, en una foto d'arxiu del 2011
Mikhaïl Gorbatxov, en una foto d'arxiu del 2011 / Europa Press

L'últim president de l'URSS i pare de la perestroika, Mikhaïl Gorbatxov, ha mort hui a Moscou a l'edat de 91 anys. "Aquesta tarda, després d'una llarga i greu malaltia, ha mort Mikhaïl Gorbatxov", han declarat fonts de l'Hospital Clínic Central.

D'acord amb l'agència TASS, Gorbatxov serà enterrat al cementeri de Novodévitxi de Moscou, on jeuen les restes de destacats personatges de la història de Rússia i es troba també la tomba de l'esposa de Gorbatxov, Raïssa Gorbatxova.

Gorbatxov feia anys que vivia allunyat del focus mediàtic per problemes de salut. Els mitjans locals van arribar a afirmar que passava mesos hospitalitzat per un cúmul d'afeccions. El 2019 va ser ingressat per una pneumònia.

Últim president soviètic, va forjar acords de reducció d'armes amb els Estats Units i associacions amb les potències occidentals per eliminar el Teló d'Acer que havia dividit Europa des de la Segona Guerra Mundial i provocar la reunificació d'Alemanya.

Quan les protestes a favor de la democràcia van arrasar les nacions del bloc soviètic de l'Europa oriental comunista el 1989, es va abstenir d'utilitzar la força, a diferència dels líders anteriors del Kremlin que havien enviat tancs per aixafar els aixecaments a Hongria el 1956 i Txecoslovàquia el 1968.

Però les protestes van alimentar les aspiracions d'autonomia a les 15 repúbliques de la Unió Soviètica, que es van desintegrar durant els dos anys següents de manera caòtica.

En ser proclamat secretari general del Partit Comunista Soviètic l'any 1985, amb només 54 anys, s'havia proposat revitalitzar el sistema introduint llibertats polítiques i econòmiques limitades, però les seues reformes van sortir de control.

La seua política de 'glasnost' -llibertat d'expressió- va permetre crítiques abans impensables al partit i a l'estat, però també va fer que els nacionalistes començaren a pressionar per la independència a les repúbliques bàltiques de Letònia, Lituània, Estònia i altres llocs.

Gorbatxov va presentar la seua renúncia el desembre de 1991, després que onze de les antigues repúbliques soviètiques crearen la Comunitat d'Estats Independents (CEI), desmantellant ‘de facto’ l'URSS.

Molts russos mai van perdonar a Gorbatxov les turbulències que van desencadenar les seues reformes, considerant que la caiguda posterior del seu nivell de vida era un preu massa alt per pagar per la democràcia.

L'any 1990 va rebre el Premi Nobel de la Pau pels canvis en les relacions entre l'URSS i occident durant l'última etapa de la Guerra Freda.

Al desembre de 2021, pel 30 aniversari de la fi de l'URSS, es va pronunciar i va sostenir que podria no haver-se dissolt si s'hagués reformat, però era massa tarda.

"Van ser dies foscos per a la Unió Soviètica, per a Rússia i per a mi també. Però no tenia dret a fer una altra cosa", va dir llavors el polític en declaracions a l'agència TASS.

També et pot interessar

stats