Merino denuncia que la Comunitat Valenciana està a la cua del finançament per habitant
L’endemà que el Ministeri d’Hisenda comunicara a la Generalitat que l’any que ve rebrà 14.885 milions, un 6,2% més que enguany, la consellera afirma que rep per veí 200 euros menys que la mitjana
L’autonomia amb el pitjor finançament per habitant ajustat. Així queda la Comunitat Valenciana, segons un informe elaborat per la Direcció General de Finançament, basat en les dades definitives de la liquidació del sistema corresponent al 2023. Ho ha denunciat este dijous la consellera d’Hisenda i Economia, Ruth Merino, que lamenta que la Comunitat Valenciana ocupe, de nou, “l'última posició en finançament per habitant ajustat entre les comunitats autònomes de règim comú, en rebre 3.215 euros el 2023, 1.098 euros menys que la comunitat millor finançada i 200 euros per davall de la mitjana”.
La consellera ha fet estes valoracions en publicar-se les dades definitives sobre el finançament de les autonomies de règim comú del 2023 i l’endemà que el Ministeri d’Hisenda comunicarà a la Generalitat que l’any que ve rebrà 14.885 milions d'euros, un 6,2% més que enguany, en concepte de lliuraments a compte. Des de la Delegació del govern espanyol a la Comunitat Valenciana recordaven que esta quantitat és la major de la història.
A eixa quantitat, cal sumar la previsió de liquidació del 2024, que seran 2.516 milions d'euros, per la qual cosa la Comunitat Valenciana rebrà un total de 17.310 milions del sistema de finançament el 2026, un nou rècord que supera en un 8,7% els recursos que percep en el present exercici.
El finançament [actual] perpetua un model profundament injust, que penalitza a cinc milions de valencians i valencianes
Arran d'estes dades, la Generalitat ha assegurat, en un comunicat, que la valenciana és l’autonomia “pitjor tractada” en termes de finançament. Merino assenyala que esta situació "perpetua un model profundament injust que penalitza cinc milions de valencians i valencianes, infrafinançats des de fa ja més de dues dècades".
La consellera afegeix que els fons que rep la Comunitat “no són un regal del govern de Sánchez”, sinó ingressos generats per “l'esforç fiscal i el dinamisme econòmic del territori”. En esta línia, qualifica d’“insultant” que l'executiu central “presumisca d’un suport rècord a les comunitats”, quan, segons ha assegurat, “encara que els recursos del sistema de finançament siguen més alts que mai, estan tan mal repartits com sempre i les comunitats infrafinançades continuem perdent”.
Merino ha criticat que el model actual “genera diferències injustificables entre habitants” i ha advertit del seu impacte directe en el benestar de la ciutadania. “El repartiment dels recursos continua llastant el benestar dels valencians per culpa del mal disseny d'un sistema que ens castiga sistemàticament”, ha afegit i ha precisat que la Generalitat es veu obligada a destinar un percentatge superior dels seus ingressos a serveis públics essencials.
“Entre el 2009 i el 2022, la Comunitat ha dedicat el 86,3% dels seus recursos a sanitat, educació i serveis socials, mentre que hi ha una mitjana del 81,6% en les comunitats també infrafinançades”, ha expressat la consellera d’Hisenda en referència a dades de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (Ivie).
La consellera també ha alertat de l'efecte d’este infrafinançament en el desenvolupament econòmic del territori: “La falta de recursos limita la inversió en infraestructures, ocupació o polítiques d'innovació, la qual cosa explica en gran part que el PIB per càpita valencià estiga un 14% per davall de la mitjana nacional i que eixa bretxa haja crescut des de l'any 2000”.
Així, Merino ha advertit que esta insuficiència estructural ha provocat un dèficit crònic que ha obligat la Comunitat Valenciana a recórrer al deute públic, fins a convertir-se en l'autonomia amb major nivell d'endeutament amb relació al PIB (40%), la qual cosa en termes absoluts supera els 60.000 milions d'euros.
