Llinares (Agència Antifrau): "El valencià és molt més crític amb la corrupció que la resta d'espanyols i ha perdut la por a denunciar"
El director de l'òrgan valencià contra la corrupció destaca la resistència de Benidorm a col·laborar en una investigació i critica la reforma de la malversació
Són corrupció i política un lligam inevitable? Joan Llinares considera que sí. Almenys a Espanya, perquè al conjunt de l'Estat ara mateix "la corrupció és eminentment política". El president de l'Agència Valenciana Antifrau ha opinat en aquestes termes en Les notícies del matí a col·lació de la primera enquesta sobre la percepció de la corrupció entre la població, que ha impulsat la institució, segons la qual la ciutadania veu la política com l'activitat més procliu a corrompre's, segons va informar també À Punt.
La corrupció no figura ja entre els primers temes de preocupació, però sí que ho fa la política [el segon, després de la inflació], on Llinares creu que es deposita també la inquietud per les irregularitats. Matisa, però, que tot i la impressió social, no hi ha una experiència directa quotidiana. "No estem en una situació de corrupció sistèmica" ha advertit, per a marcar diferències amb altres països europeus i americans, però també amb l'època i casos que van motivar la creació de l'agència, com Gürtel, Brugal o Cooperació.
No estem en una situació de corrupció sistèmica. Ara veiem conductes que són l'antesala de la corrupció
"Ara veiem conductes que són l'antesala de la corrupció. Comportaments que trenquen principis d'imparcialitat en l'administració, favoritismes, incompliments de normes d'incompatibilitat, que des d'un punt de vista legal i administratiu són irregulars. I si no es paren a temps, alimenten la sensació d'impunitat en les persones que tenen poder i el risc de corrupció".
Les denúncies han crescut un 25% en un any, que Llinares circumscriu en bona part a un major coneixement de la institució. Però també a un canvi d'actitud que reflecteix clarament l'enquesta: "El valencià és molt més crític que la resta d'espanyols amb la corrupció i ha perdut la por. Si ho veu, denuncia. És el resultat clau per a l'Agència", ha explicat a À Punt.
L'Agència Valenciana Antifrau és l'únic organisme de prevenció actiu contra la corrupció a la Comunitat Valenciana i un dels únics cinc que han activat les autonomies a Espanya, que manca d'una agència estatal tot i el compromís que va subscriure el 2006 amb les Nacions Unides.
Llinares creu que "no hi ha hagut interés" i, per això, veu amb preocupació la reforma que ha pactat el govern espanyol amb Esquerra per a rebaixar la pena quan no hi haja enriquiment il·lícit. "El tipus penal no dic que no siga millorable, però la reforma que es vol fer, per a crear dues categories de malversació, desvia la necessitat del delicte, que és la necessitat de protegir el patrimoni públic", ha dit el president de l'agència antifrau, en un sentit similar al que va manifestar al principi de la setmana: "Hi ha moltes formes d'enriquir-se que el tipus penal no arreplega, com són les portes giratòries (...) I ja és difícil per a demostrar algunes d'aquestes conductes amb la formulació actual".
Modificant el delicte de malversació d'aquesta manera s'està perjudicant moltíssim la lluita contra la corrupció dels últims anys
"No podem canviar el Codi Penal cada vegada que hi haja un canvi polític. Si vols modificar una llei orgànica, almenys has de consultar els experts... El govern té un instrument que és l'indult. Si creus que una sentència és injusta tens una ferramenta constitucional que és l'indult. Però fent-ho d'aquesta manera s'està perjudicant moltíssim la lluita contra la corrupció en els últims anys", ha explicat als micròfons d'À Punt.
Pel que fa al treball de l'Agència Valenciana, ha destacat que les facultats de la institució, tot i limitades —no pot obligar a rectificar actes il·legals o declarar-ne la nul·litat— estan tenint conseqüències positives. L'any passat resolgueren 75 expedients amb recomanacions de millora o correcció de conductes, tres dels quals acabaren en la Fiscalia. Segons destaca, la gran majoria, setanta, van complir les recomanacions. Cinc es van resistir "i alguna està en el Tribunal de Comptes".
Benidorm s'ha resistit a entregar documentació sobre una denúncia amb hotels sense llicència
Entre les incomplidores ha destacat el cas del consistori de Benidorm, que lidera Toni Pérez (PP). "L'Ajuntament es va resistir a entregar documentació relacionada amb una denúncia que indicava que hi havia molts hotels sense llicència d'activitats i ambiental, la qual cosa és un risc per a usuaris i persones. La investigació va ser molt complicada i ara s'ha reconduït. Després de la denúncia molts s'han regularitzat", ha explicat a À Punt.
Què pot fer l'agència en cas d'incompliment? "Elevem l'informe a les Corts", detalla Llinares, a fi de fer-los públics i instar a una solució els legisladors. No obstant això, últimament la sang no sol arribar al riu. "Moltes de les coses que algunes administracions diuen 'no les compliré', no les tornen a fer. Així que, d'alguna manera funciona", ha destacat a la ràdio d'À Punt.
Tanmateix, més que al castic apel·la Llinares a la pedagogia, a no oblidar que "l'urbanisme que hem viscut ací estava infiltrat per la corrupció". "Si algun dia s'expliquen els orígens de la crisi [de 2008] seria un bon aprenentatge per a la ciutadania. Però no es vol ensenyar, malauradament, aquelles coses, les quals servirien per a millorar la preparació de la gent per a percebre quan l'estan enganyant".
