L’oposició a docent no serà eliminatòria ni tindrà part pràctica, i permetrà a interins passar a fixos sense examen

El Ministeri d'Educació i Formació Professional ha arribat a un principi d'acord aquest dimarts amb sindicats i les comunitats autònomes per a fer alguns canvis en el model de concurs oposició per a accedir a la funció pública docent dels anys 2022, 2023 i 2024, a fi de reduir la temporalitat en el sector educatiu.

Entre aquests canvis figuren que l'examen d'oposició no tindrà caràcter eliminatori, que se suprimirà la part pràctica d'aquest, i que el personal interí podrà passar a ser fix, complint uns certs requisits, sense necessitat d'haver d'examinar-se. Així consta en l'esborrany de reial decret, que no preveu aprovar-se fins almenys el mes d'abril, segons fonts del ministeri.

Prova única en la fase d'oposició

Els principals canvis que recull l’esborrany són que la fase d'oposició constarà d'una única prova estructurada en dues parts sense caràcter eliminatori, la primera part consistirà en el desenvolupament d'un tema i la segona serà la presentació d'una unitat didàctica. Com que aquesta prova no serà eliminatòria, caldrà obtindre almenys 5 punts en la nota final i global ―que serà de 0 a 10― per a accedir a la fase de concurs.

D’aquesta manera, la fase d'oposició deixarà de constar de tres parts (desenvolupament d'un tema, prova pràctica i presentació d'una unitat didàctica), perquè s'elimina la pràctica, però l'esborrany obri la porta al fet que en aquelles especialitats que incloguen continguts de caràcter aplicat, habilitats instrumentals o tècniques es puga incorporar un exercici de caràcter pràctic.

Fins ara, l'accés a la funció pública docent contemplava l'obligatorietat d'aprovar l'examen (desenvolupament d'un tema i exercici pràctic) per a poder accedir a la segona part de l'oposició (presentació d'una unitat didàctica), però amb aquests canvis proposats, no faria falta aprovar cadascuna de les dues parts sinó el conjunt de la fase d'oposició.

Si es manté l’acord entre govern, sindicats i autonomies, a partir d’ara la fase d'oposició tindrà un pes d'un 60% i la del concurs, d'un 40% de la puntuació total. 

Segons l’esborrany, en la fase de concurs, es valoraran l'experiència prèvia (7 punts), la formació acadèmica (2 punts) i altres mèrits (1 punt), de manera que la puntuació màxima serà, com en la fase d'oposició, de 10 punts.

Respecte a les persones interines, l'esborrany estableix que el procés consistirà en un procediment selectiu d'ingrés, consistent en un concurs de mèrits que serà diferent al de la resta d'aspirants. En aquests casos, l'experiència prèvia comptarà un màxim de 7 punts; la formació acadèmica fins a 3 punts, i altres mèrits un màxim de 5 punts (comptant 2,5 punts la superació de l'oposició en la mateixa especialitat en convocatòries celebrades des de 2012).

Objectiu: reduir la taxa de temporalitat

El document, que encara està subjecte a més modificacions, pretén reduir la taxa de temporalitat en la funció pública docent a un 8%, com ja va demanar Brussel·les a Espanya, i precisament, l'educació és un dels sectors que més temporalitat té, amb taxes que arriben al 25%.

Segons fonts ministerials, la fi de l’esborrany és aplicar la futura Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació pública, projecte que s'aprovarà previsiblement aquest dimarts al Senat.

Sindicats com CCOO consideren que és necessària la convocatòria de més de 125.000 places a nivell estatal des d'ara i fins a 2024 per a aconseguir reduir el percentatge de temporalitat en l'Educació.

Segons el CSIF, aquest concurs afectaria les places ocupades de manera temporal amb anterioritat a l'1 de gener de 2016, perquè obtindrien el màxim de punts en experiència prèvia i en formació.