L'oposició carrega contra la política de prevenció d'incendis del Botànic

Amb les eleccions autonòmiques en l'horitzó més immediat, les Corts acullen des d'aquest dimecres l'últim ple ordinari de la desena legislatura. És el que s'anomena col·loquialment ple granera, que acumula tots els temes pendents que queden per abordar abans que es dissolga la cambra per la convocatòria electoral. L'orde del dia és llarg, díhuit punts amb temàtiques diverses, al qual segueixen dos breus plens extraordinaris per a elegir el president del Consell Rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC). La sessió començava en l'hemicicle a les deu del matí, mitja hora abans del que és habitual, i sense un final clar. La previsió és que s'allargue fins a aproximadament les onze de la nit i que continue fins ben entrat dijous, perquè hi ha molts fronts oberts.

L'actualitat de l'incendi declarat a Vilanova de Viver dijous, amb 4.600 hectàrees cremades, s'ha colat en els passadissos del Parlament valencià. Abans que s'encetara el debat, els grups de l'oposició —PP, Ciutadans i Vox— han carregat en bloc contra la gestió de la Generalitat pel foc que crema des de dijous a la comarca de l'Alt Millars i que ha devorat 4.600 hectàrees de terreny. Les síndiques de les tres formacions, María José Catalá (PP), Mamen Peris (Ciutadans) i Ana Vega (Vox) han coincidit a criticar durament les polítiques de prevenció d'incendis del govern valencià, integrat pel PSPV, Compromís i Unides Podem, i han reclamat compareixences polítiques per a depurar responsabilitats. Exigeixen al president, Ximo Puig, i a la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, explicacions sobre les causes que han originat el primer gran incendi de 2023. Igualment, han acusat d'inacció l'executiu perquè, segons han denunciat, bona part dels damnificats dels incendis de Begís i la Vall d'Ebo, originats l'estiu passat, no han cobrat encara les ajudes promeses.

Des del Botànic contesten que s'han donat totes les explicacions pertinents i que se'n donaran més quan acabe la urgència de les flames. PSPV, Compromís i Unides Podem defenen la gestió feta i destaquen que les inversions en prevenció i extinció han crescut un 155 i un 150%, respectivament. A més, destaquen iniciatives recents com la llei antidespoblament, que ha d'aprovar-se precisament en aquest últim ple de la legislatura.

Polèmica pel cas Assut

Més enllà dels incendis, una altra de les qüestions pendents en aquest ple granera és, per exemple, l'aprovació d'una comissió d'investigació sobre el cas Assut a proposta del PP per a aclarir el presumpte cobrament de comissions il·legals a canvi de l'adjudicació de projectes urbanístics i contractes públics i el possible finançament irregular del PSPV.

La iniciativa, la segona en aquest sentit després de la que va presentar Ciutadans el 2021, ha cogut entre els grups del Botànic. Els socis en el govern, Compromís i Unides Podem, no s'han tancat a votar-hi a favor si els populars canvien la redacció i accepten incloure-hi tots els implicats en el suposat entramat, independentment del color polític. La maniobra ha enfadat els socialistes, que opinen que això és fer el joc al PP, que és "el partit més corrupte de la història".

Un altre dels assumptes que ha generat polseguera és la modificació de les lleis per a castigar el consum de prostitució i avançar cap a l'abolició, a iniciativa del PSPV, que s'han quedat a soles. Tots els grups parlamentaris s'oposen al sistema de lectura única que plantegen per a tramitar l'assumpte perquè impossibilita la presentació d'esmenes i que els textos legislatius compten amb informes com el del Consell Jurídic Consultiu. "Hui nosaltres encertem i la resta s'equivoquen", ha assenyalat el grup parlamentari socialista.

En concret, el que ha portat el PSPV a l'últim ple de la legislatura són dues proposicions de llei per a reformar la llei de carreteres i de la llei d'espectacles amb la finalitat que es puga sancionar per infracció greu els establiments que permeten la prostitució i les persones que utilitzen aquests serveis, però ha demanat tramitar-lo per lectura única. La resta de grups ja ha avançat que no veuen amb bons ulls el procediment, per la qual cosa hi votaran en contra.

Tres decrets llei i tres lleis

L'hemicicle també ha de debatre diverses iniciatives legislatives, començant per tres decrets llei: un per a evitar abusos immobiliaris (que arreplega multes de fins a 950.000 euros), un altre per a actualitzar la normativa sobre cooperatives i un tercer d'ajudes a la indústria audiovisual per 6,5 milions d'euros en tres anualitats.

Pel que fa a les lleis, es donarà llum verda a la llei de mesures contra la despoblació, destinada als municipis de menys de 300 habitants o àrees amb una densitat de població inferior a les dotze persones per quilòmetre quadrat, i que recull mesures econòmiques, socials i culturals per a revitalitzar les zones d'interior. També s'aprovarà la llei de participació ciutadana i foment de l'associacionisme, que amplia al conjunt de la ciutadania la possibilitat de participar en l'elaboració de normes i plans de la Generalitat, abans limitat a les persones o col·lectius afectats directament, i elimina el límit d'edat per a participar en els assumptes públics. I, finalment, quedarà aprovada la llei d'habitatges col·laboratius, que regula aquesta tipologia de vivendes, tant públiques com privades, en règim de cessió d'ús i gestionades com a cooperativa sense ànim de lucre o d'associació.

També es debatran les tres esmenes de totalitat que els grups de l'oposició han presentat al projecte de llei de diversitat familiar i suport a les famílies, que ja no podrà aprovar-se aquesta legislatura.