L'ONU dictamina que Espanya violà els drets polítics de Junqueras i tres consellers catalans

El Comité de Drets Humans considera que la violació es va produir en suspendre'ls de les seues funcions públiques després de ser processats per rebel·lió perquè es va fer abans que existira una condemna pel procés

Jordi Cuixat, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull ixen de la presó de Lledoners per primera vegada amb la semillibertat en una imatge d'arxiu
Jordi Cuixat, Oriol Junqueras, Raül Romeva i Jordi Turull ixen de la presó de Lledoners per primera vegada amb la semillibertat en una imatge d'arxiu / Europa Press

El Comité de Drets Humans de l'ONU ha dictaminat aquest dimecres que Espanya va violar els drets polítics de l'exvicepresident català Oriol Junqueras i dels exconsellers Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Turull en suspendre'ls de les seues funcions públiques després de ser processats per rebel·lió perquè es va fer abans que existira una condemna pel procés.

Arriba a eixa conclusió després d'examinar la denúncia dels quatre exdirigents catalans que, durant la seua detenció preventiva, van presentar el seu cas davant del Comité al·legant que la suspensió de les seues funcions, prèvia a l'existència d'una condemna, violava els seus drets polítics en virtut de l'article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.

El Govern d'Espanya, per contra, va al·legar que els quatre van acceptar ser substituïts per altres diputats del seu grup parlamentari mentre durara la suspensió. I apuntava que, llevat de Romeva, "els autors van renunciar el 17 de maig de 2019 a la seua acta de diputats autonòmics per a assumir l'acta com a diputats al Congrés dels Diputats" després de ser elegits en les eleccions generals d'abril de 2019.

A més, els serveis jurídics de l'Estat recordaven que el 14 d'octubre de 2019, la Sala penal del Tribunal Suprem va condemnar els autors no pel delicte de rebel·lió sinó pel de sedició, i que "es va alçar de manera immediata la suspensió de Romeva com a diputat autonòmic".

El dictamen també arreplega que el Govern va destacar en les seues al·legacions a la denúncia dels exmembres del Govern que el 22 de juny de 2021, "en nom de la utilitat pública, va indultar la pena de presó als autors".

Dictamen de 18 pàgines

En el dictamen d'aquest comité, de 18 pàgines, s'explica que els quatre van ser processats i condemnats per la seua participació en el referèndum independentista i en els fets posteriors que van portar al Parlament de Catalunya a declarar la independència l'octubre de 2017. Junqueras i els tres consellers van ser processats, juntament amb altres líders, pel delicte de rebel·lió, que exigeix un alçament violent contra l'orde constitucional. El juliol de 2018, se'ls suspengué dels seus càrrecs com a diputats d'acord amb la Llei d'Enjudiciament Criminal, que permet la suspensió de funcionaris tan sols quan se'ls acusa de rebel·lió. No obstant això, finalment l'octubre de 2019 van ser condemnats per sedició, que, a diferència del delicte de rebel·lió, no exigeix l'element de violència, per la qual cosa s'alçà la suspensió en contra seua.

Després d'exposar les al·legacions i els motius d'admissibilitat de la denúncia, el Comité entra a analitzar el fons i recorda que, "atés que les suspensions excepcionals de funcions públiques són imposades de manera prèvia a l'existència d'una condemna, els estàndards necessaris per a la compatibilitat d'aquestes suspensions amb el Pacte --del Comité de l'ONU-- serien, en principi, més estrictes que els aplicats amb posterioritat a l'existència d'una condemna". El Comité considera que Espanya "no ha demostrat" que l'aplicació de les lleis nacionals que preveuen la suspensió en el càrrec s'haja dut a terme complint "amb el requisit de previsibilitat exigit per l'Article 25 del Pacte".

"En les circumstàncies d'aquest cas, una aplicació del dret intern que resulte automàticament en la suspensió de funcions d'oficials electes, per presumptes delictes sobre la base de fets públics i pacífics, amb anterioritat a l'existència d'una condemna, demana una anàlisi individualitzada de la proporcionalitat de la mesura i no pot, per tant, considerar-se que complisca els requisits de raonabilitat i objectivitat exigits", assenyala.

El govern té 180 dies per a moure fitxa

Per això, recorda que l'estat ara té l'obligació de proporcionar als denunciants un recurs efectiu, i això "requereix una reparació integral als individus els drets dels quals hagen sigut violats". Però afig que el Comité considera que, en aquest cas, el seu dictamen sobre el fons de la reclamació "constitueix una reparació suficient per a la violació dictaminada".

Així mateix, recorda que Espanya deu ara "garantir una reparació efectiva i jurídicament exigible quan es comprove una violació" pel que indica que el Comité "desitja rebre de l'estat, en un termini de 180 dies, informació sobre les mesures que haja adoptat per a aplicar el dictamen". "Es demana així mateix a l'estat que publique el dictamen del Comité i que li done àmplia difusió", conclou.

També et pot interessar