L'exministre Martín Villa reivindica el seu paper en la Transició, davant de la jutgessa argentina que l'imputa 12 morts

Reconeix "errades greus" durant el seu mandat en Interior, però considera un error associar-les amb els delictes de genocidi i crims de lesa humanitat.

Una concentració a la Ciutat de la Justícia de València reclama acabar contra impunitat del franquisme
Una concentració a la Ciutat de la Justícia de València reclama acabar contra impunitat del franquisme / Bien Aliño (Efe)

L'exministre de l'Interior durant la Transició del franquisme a la democràcia, Rodolfo Martín Villa (Lleó, 1934), ha declarat aquest dijous per videoconferència davant de la jutgessa argentina María Servini, qui l'acusa de 12 morts ocasionades per tirs de les forces i cossos del seguretat de l'Estat que ell dirigia quan estava al capdavant del departament (1976-1979).

La jutgessa disposa d'un termini de 10 dies hàbils per a acordar o no el processament de l'exministre, encara que pot demanar una pròrroga. L'interrogatori té lloc sis anys després de la imputació de l'exministre.

Martin Villa ha reivindicat la seua gestió com a responsable polític i el paper del periode la Transició. "He vingut a defensar-me, perquè em rebel·le a viure en presumpció de culpabilitat en comptes de presumpció d'innocència, però sobretot defensar que és impossible que en la Transició hi haguera un genocidi", ha declarat a la jutge, segons cita Europa Press.

Errades greus, però no genocidi

L'exministre ha reconegut que durant la seua etapa es van produir "errades greus i comportaments policials contraris al respecte als drets de les persones". Assumeix que és legítima la petició de reparació de les víctimes, però ha advertit la jutgessa que és una errada confondre aquest el seu dolor amb el relat de què durant la Transició, "una etapa de reconciliació", hi va haver un genocidi.

La coneguda com a "querella argentina" atribueix a Martín Villa delictes de genocidi i crims de lesa humanitat per les cinc morts en un desallotjament policial a Vitòria el 3 de març de 1976. També li imputa sis morts entre 1976 i 1977, durant el seu mandat al capdavant d'Interior, i una altra a Pamplona en Sant Fermí de 1978. Les morts tingueren lloc durant la seua etapa com a ministre de Relacions Sindicals i Interior, en el govern d'Arias Navarro, i com a ministre de l'Interior d'Adolfo Suárez.

El vicepresident segon del govern espanyol i líder de Podem, Pablo Iglesias, ha definit la declaració com "un pas històric per a la justícia i contra la impunitat". En les antípodes d'aquesta posició, el PP ha demanat la compareixença al Congrés de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado, perquè explique el criteri del ministeri públic "sobre la cooperació jurídica internacional".

Quatre expresidents espanyols donen suport a Martin Villa

Dimarts es va conéixer que l'exministre ha aportat a la causa una sèrie de cartes de suport d'exlíders polítics i sindicals entre les quals hi ha les de quatre expresidents del govern espanyol: Felipe González, José María Aznar, José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy.

En la vespra de la declaració un grup de familiars de les víctimes que impulsen la querella ha manifestat públicament el seu rebuig contra les "pressions" que al seu juí suposen les missives dels expresidents i altres responsables públics i han manifestat la seua confiança perquè no influïsca en la decisió de la magistrada. Els advocats entenen que el moment processal per a presentar les missives seria en cas d'una condemna, però no durant la instrucció, atenent a la legislació argentina.

Coincidint amb el testimoni de Martín Villa, s'han produït diverses concentracions a tot Espanya de col·lectius memorialistes, polítics i representants d'entitats socials "contra la impunitat" i per a exigir un "juí contra Martín Villa i el franquisme". La Ciutat de la Justícia de València i el Palau de Justícia de Navarra han sigut l'escenari d'algunes d'aquestes protestes.

També et pot interessar