L'Europarlament insta Espanya a investigar si hi ha hagut ingerència russa a Catalunya
La cambra demana aclarir les presumptes connexions amb l'independentisme, en línia amb la investigació en curs en un jutjat de Barcelona
El Parlament Europeu ha instat Espanya a investigar els nexes entre Rússia i el moviment independentista català, en una resolució que subratlla la "preocupació extrema" per la presumpta ingerència del Kremlin. El text, no vinculant, ha tirat avant amb 433 vots a favor, 56 en contra i 18 abstencions. El conjunt del grup socialdemòcrata, inclòs el PSOE, i gran part dels Verds/Aliança Lliure Europea (on estan els diputats d'ERC), han votat a favor, si bé sense els suports d'Esquerra.
El focus principal de la resolució és, no obstant això, el cas de l'eurodiputada letona Tatjana Zdanoka, acusada de col·laborar durant almenys tretze anys per al Servei Federal de Seguretat (FSB) de Rússia, si bé també fa referència a les sospites sobre altres representants de la cambra i a presumptes campanyes de desinformació a la Unió Europea sufragades pel Kremlin.
L'absència de l'europarlamentari i líder de Junts, Carles Puigdemont, li ha evitat escoltar el seu nom, mencionat expressament en la resolució. Els seus companys en el parlament, Toni Comín i Clara Ponsatí, han votat en contra. Junts i els socialdemòcrates han rebutjat les esmenes per a aprofundir en el nexe català-rus, que han presentat el PP i Ciutadans i han acabat tirant avant amb el suport del bloc conservador, majoritari a la cambra.
Les esmenes del PP denuncien contactes del Kremlin amb el govern català i el moviment independentista, així com d'una trobada entre l'exdiplomàtic rus Nikolau Sadovnikov i Puigdemont a Barcelona en la vespra del referèndum d'independència d'octubre del 2017, revelada per una investigació periodística. Les de Ciutadans demanen, a més, que s'investigue Puigdemont per infringir el codi de conducta dels eurodiputats. Les sancions internes oscil·len entre la pèrdua del dret a dietes i la prohibició de participar en activitats parlamentàries o representar la institució.
El text, negociat entre dimarts i dimecres per eurodiputats de totes les famílies polítiques excepte la ultradreta i l'esquerra, demana una investigació en la mateixa línia que du terme un jutjat de Barcelona en la fase d'instrucció del cas Volhov. "Si es confirma, les ingerències russes a Catalunya serien part d'una estratègia més àmplia de Rússia per a promoure la desestabilització interna i la desunió a la UE", assenyala el text, que també es mostra preocupat per les "campanyes de desinformació a gran escala" que, assegura, Rússia ha posat en marxa a Catalunya.
Joaquín Aguirre, el titular del jutjat de Barcelona que investiga el cas Volhov, creu que hi ha indicis que Rússia estava disposada a secundar "econòmicament i militarment" la independència de Catalunya per a “desestabilitzar la Unió Europea”, i que Puigdemont i membres del seu entorn van mantindre “estretes relacions personals” amb polítics d'extrema dreta alemanys i italians i amb Rússia.
