La justícia belga decideix si admet a tràmit la demanda contra Llarena

Aquesta setmana és la vista de la demanda civil contra el jutge Pablo Llarena, interposada per Carles Puigdemont i quatre exconsellers. Un jutge belga ha de decidir si admet a tràmit la demanda per vulneració de drets contra el jutge del Suprem, que està citat aquest dimarts, 4 de setembre. Després d'una setmana de polèmica sobre si la defensa de Llarena seria a càrrec de l'estat espanyol, finalment el govern de Sánchez ho va considerar una "qüestió d'estat" i va contractar un bufet belga, amb un pressupost de més de mig milió d'euros perquè se n'encarregue.

A l'endemà, el 5 de setembre, una sala especial del Suprem, la sala del 61, decidirà una altra qüestió que afecta de manera directa altres magistrats de l'alt tribunal: les recusacions presentades per diversos implicats en la causa del Procés contra els cinc magistrats que jutjaran aquest cas. La Fiscalia del Tribunal Suprem qualifica de "frau processal i atemptat a la bona fe" les pretensions dels processats per rebel·lió d'apartar els cinc magistrats a qui ha correspost jutjar el cas en els pròxims mesos. A més, la fiscalia afig que constitueix "un sarcasme que accione la recusació qui està fugit de la justícia", referint-se a Puigdemont. El Suprem ha acumulat en un únic expedient les sis diferents recusacions als cinc magistrats de la sala presentades per l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras, els exconsellers Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva, Lluís Puig i Clara Ponsatí, l'expresidenta del Parlament de Catalunya Carme Forcadell i els que foren líders d'ANC i Òmnium Cultural, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

Una vegada resolt aquest cas, la sala que definitivament jutjarà la cúpula del Procés haurà de confirmar el tancament de la instrucció i decretar obertura de juí oral perquè se'n fixe la data, una vegada les parts presenten els seus escrits i al·legacions. Encara que fonts jurídiques calculen que el juí no es demorarà més enllà de desembre, tot està en l'aire perquè en aquest moment la causa està parada i els terminis poden prorrogar-se a petició de les parts. En qualsevol cas, solament 18 dels 25 processats seuran al banc dels acusats per la convocatòria i celebració del referèndum de l'1-O, els actes violents que es van desencadenar i la declaració unilateral d'independència. El jutge Llarena va retirar les euroordes contra els polítics que estan fora d'Espanya, després que l'audiència territorial de Schleswig-Holstein només acceptà processar Puigdemont per malversació. Per aquest motiu, aquests polítics poden circular de forma lliure per qualsevol país europeu llevat d'Espanya, on l'orde d'ingrés a la presó continua vigent.

Dels 18 polítics que seuran al banc, nou estan acusats d'un delicte de rebel·lió -penat amb un màxim de 25 anys de presó-, entre ells l'exvicepresident Oriol Junqueras i cinc exconsellers, a la presó des de fa mesos. És el delicte més greu pel qual poden condemnar-los i que fins ara s'ha sustentat en la tesi del Suprem sobre l'existència de violència i la possibilitat que existisca una "rebel·lió sense armes".