Javier Lorente (Funció Pública): "Dirigirem l'oferta pública d'ocupació a una oposició pura"

El director general de Funció Pública justifica a Les notícies del matí la primera oferta d'ocupació pública extraordinària del Consell del PP i Vox (1.179 places), que redueix al mínim (218) la promoció interna

El director general de Funció Pública, Javier Lorente / À Punt NTC

La Generalitat traurà a les acaballes de març la primera oferta d'ocupació pública del nou Consell per a l'administració valenciana. Una OPO amb 1.179 places, de les que només 218 seran de promoció interna, i el miler restant, d'oposició pura, on no comptarà l'experiència, segons ha confirmat a Les notícies del matí el director general de Funció Pública Javier Lorente. L'oferta pública conté una taxa de reposició ordinària de 435 places i una extraordinària de 744 per a la reducció de la temporalitat en el sector públic, dins l'objectiu de limitar al 8% la interinitat.

Els sindicats han eixit en tromba contra la decisió. Acusen el Consell d'haver restringit al mínim la promoció interna, dedicant el conjunt de l'oferta extraordinària a l'oposició lliure, en contra del 40% de reserva que marcava la llei de funció pública aprovada pel Botànic. Tanmateix, Lorente ho ha desmentit als micròfons d'À Punt. "Hi ha la taxa ordinària, que marca la legislació, que és la de reposició d'efectius, que té en compte les vacants per jubilacions o les amortitzacions per llocs de treball [...] Ahí, en la negociació amb els sindicats, hem ampliat fins i tot en la negociació el percentatge de reserva del 40% que marca la llei i l'hem elevat al 50%. En aquesta taxa de reposició complim amb la promo interna i l'elevem, i la resta va a una oposició pura. En la taxa extraordinària de reducció de temporalitat és on les restants mil places van per oposició pura", ha explicat Lorente.

El director general de Funció Pública ha justificat la incorporació de nou personal per a revertir l'elevada taxa de temporalitat de l'administració i incorporar-hi perfils amb noves competències. "Dirigirem l'oferta d'ocupació a una oposició dura, a la qual també podran presentar-se els interins [malgrat que no els compte l'experiència]". "Si jo ara em dedique a la promoció interna, no reduiré la temporalitat, perquè el lloc que queda vacant per la promoció, l'he de cobrir amb un interí, tenint en compte que les categories més baixes es queden lliures. Llavors, l'única possibilitat que tinc és ingressar personal nou", ha raonat en els micròfons d'À Punt. "La normativa et diu que, si vols traure les places a oposicions, ha de ser per a reduir la temporalitat. Els processos més eficaços són nous ingressos amb oposicions crues i nues per torn lliure", ha insistit.

Els processos més eficaços per a incorporar personal públic són oposicions crues i nues per torn lliure

"Per a donar seguretat jurídica, en la taxa extraordinària de reducció de la temporalitat que hem aprovat per a 2024-205 volem aprovar un decret llei que suspén la promoció interna en aquesta oferta. Per què ho hem fet així? Perquè entenem que la mateixa normativa de l'estat que permet aquesta taxa (de promoció interna) no era clara en aquest sentit", ha matisat el director general.

La Generalitat empra directament 20.000 funcionaris i funcionàries, la meitat de carrera, i els altres 10.000, en situació d'interinitat. "Des del 2015 hi ha hagut tres processos extraordinaris, amb 9.000 places dedicades a estabilitzar funcionaris. En aquest moment hi havia un 30% de temporalitat i hui és del 50%. L'hem incrementada. Alguna cosa haurem de canviar", ha explicat el director general de la Funció Pública. "Estem dient que, de les 11.000 places que hi ha damunt la taula, només un miler isquen a oposició dura. No em sembla injust", ha raonat Javier Lorente, que ha recordat que en les convocatòries ordinàries (la nova oferta anunciada és extraordinària) sí que s'ha negociat, "i fins i tot augmentat", al 50% la taxa de promoció interna.

En tot cas, ha advertit que aquestes condicions per a les oposicions se centren estrictament en el funcionariat de l'administració de la Generalitat i no en el d'altres àrees, com Justícia, Educació o Sanitat, ni en el personal laboral.

El repte no és només reduir la temporalitat, sinó fer-ho creant llocs de treball que actualitzen el servei públic que prestem

Juntament amb l'alta taxa d'interinitat, Funció Pública s'enfronta a la jubilació de vora el 25% del seu personal el 2030. Lorente vol reconvertir aquesta situació en una oportunitat per a incorporar nous perfils i noves competències a l'administració pública. "El repte no és només reduir la temporalitat, sinó fer-ho creant llocs de treball que siguen necessaris per al servei públic que prestem", ha explicat el director general, que ha destacat la intenció d'incorporar perfils amb competències en noves tecnologies, com el domini de la intel·ligència artificial. Anticipa també canvis en els processos de selecció, oberts a noves competències "més enllà de la memòria". En tot cas, considera que aquest procés de renovació es pot pilotar reorganitzant "de manera més eficaç" els recursos actuals, a través de l'Institut Valencià de l'Administració Pública i sense necessitat de l'Escola Valenciana d'Administració Pública que el Botànic va projectar i que el Consell de PP i Vox no va tardar a soterrar. "Volem assolir els objectius amb els menors recursos", ha insistit Lorente.

La sentència del TJUE estableix que convertir el personal interí en fix pot ser una mesura, però no que haja de ser el camí

Al director general de Funció Pública li preocupa poc la sentència recent del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que urgeix Espanya, per segona vegada, a resoldre l'alta taxa de temporalitat en el personal públic. Considera que "no obliga el Consell a res" perquè apel·la a l'Estat i se centra en el personal laboral en situació temporal. Si bé l'administració valenciana compta amb milers de persones en aquesta situació (la plantilla de l'anomenat sector públic instrumental), entén que el TJUE "demana a Espanya que prenga les mesures" i "és als jutges i tribunals de l'Estat i al govern central als que correspon adoptar les lleis contra l'abús de la temporalitat". També entén que el tribunal, quan diu de convertir en fixos els treballadors temporals, "estableix que pot ser una mesura, però no diu que haja de ser el camí".

També et pot interessar

stats