Hisenda envia l'esborrany del nou model de finançament amb el criteri de població ajustada

Amb tres dies de retard la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha remés un text de 250 pàgines a les autonomies

La ministra d'Hisenda Maria Jesús Montero durant la intervenció al Congrés
La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, durant la intervenció al Congrés / Javier Lizón

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha remés aquest divendres a totes les comunitats autònomes de règim comú la proposta del govern per a reformar el model de finançament autonòmic sobre la base del criteri de població ajustada, com un primer document per a iniciar el debat sobre el nou sistema de finançament.

En l'esquelet, un text de 250 pàgines que s'ha enviat per correu electrònic, Hisenda proposa un càlcul de població ajustada, una de les variables del model de finançament que determina el repartiment dels recursos en funció de circumstàncies demogràfiques, socials o territorials, tal com estaven demanant les comunitats 'infrafinançades', Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia.

El Ministeri d'Hisenda defensa que la proposta del govern considera que la població ajustada és la variable més representativa de les necessitats de despesa, una cosa sobre la qual, segons assenyalen, "hi ha un notable consens". No obstant això, sostenen que és necessari millorar la fórmula de càlcul i repartiment per tipologia de despesa.

Com a novetats, el pes de la despesa sanitària en la població ajustada augmentaria respecte al sistema actual del 38% a un ventall entre el 40 i el 45%; mentre l'educació passaria del 20,5% fins a un ventall que varia entre el 25-30%, en la qual l'educació no universitària seria un 75-80% d'aquesta i la universitària la resta.

La ponderació de la despesa en serveis socials s'obriria del 8,5% a una franja entre un 6 i un 10%, en la qual el padró dels majors de 65 anys pesaria entre un 80 i un 90% i el dels aturats entre un 10 i 20%; mentre que la ponderació de la resta de serveis es reduiria del 30% a un barem entre el 18 i el 22%.

Finalment, les denominades "variables de correcció no poblacionals", que busquen garantir una adequada prestació de serveis en comunitats les característiques geogràfiques de les quals incideixen especialment en les seues necessitats de despesa, passarien de ponderar el 3% a un ventall entre el 3 i el 4%.

El govern espanyol assegura que vol abordar aquesta reforma "des del diàleg i la cooperació" i per a això es proposa "obrir un debat lleial i rigorós, que supere la dialèctica de comunitats guanyadores i perdedores”. La idea del departament que dirigeix María Jesús Montero és que aquest document reba a partir d'ara i durant el mes de gener les aportacions i observacions de tots els territoris.

Propostes sobre els indicadors bàsics

  • Sanitat: l'indicador passaria de 7 a 20 grups per trams d'edat quinquennals per a precisar molt més el cost real sanitari per cadascuna; es milloren també les dades i les fonts d'informació, tenint en compte, per exemple, la distribució de la despesa assistencial relativa als serveis hospitalaris i especialitzats, primaris de salut, farmàcia, pròtesi, trasllats i altres.
  • Educació: el document planteja diverses opcions per a conéixer les preferències de les comunitats autònomes, amb diferents avaluacions de les necessitats de la població universitària, no universitària, de formació professional i procedents d'altres comunitats.
  • Serveis Socials: l'actual grup de població de 65 i més anys es dividiria en dos, d'entre 65 i 79 anys i majors de 80 anys, per a una millor adaptació a la realitat d'aquesta despesa; i com a novetat s'inclouen en aquesta variable els aturats sense prestació.
  • Resta de serveis: la proposta és mantindre l'estructura actual respecte a aquesta variable, de manera que es mesuraria tenint en compte la població total empadronada.

Variables correctives no poblacionals:

  • Superfície: es ponderaria en quilòmetres quadrats (a major extensió, més despesa).
  • Despoblament: es contemplen diverses fórmules de càlcul, com tindre en compte la població necessària perquè cada província aconseguisca la densitat mitjana –sense incloure poblacions amb més de 75.000 habitants–, fet que permetria reforçar el resultat de les comunitats més despoblades.
  • Dispersió: en aquest cas es plantegen dues possibilitats, bé considerar com a població habitada les edificacions i els habitatges de les quals poden ser perfectament identificades sobre el terreny i són conegudes per una denominació, o be conjunts d'almenys 10 edificacions que formen carrers, places i altres vies urbanes.
  • Insularitat: es ponderaria en quilòmetres de distància a la Península.
  • Costos fixos: aquest factor, que és una altra de les novetats, podria afectar les set comunitats de menor població i que, per tant, tenen majors dificultats d'aconseguir economies d'escala i els costos fixos tenen un major impacte per a aquestes.