Grande-Marlaska defensa la devolució del centenar d'immigrants

La política migratòria de l'Executiu es basa en dos eixos fonamentals: "seguretat, però, abans de res, humanitat".

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska
El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska / Fernando Alvarado (Efe)

Hui 29 d'agost, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha explicat en el Congrés les polítiques migratòries i de fronteres de l'executiu enmig de la polèmica que ha provocat la decisió de retornar al Marroc més d'un centenar d'immigrants que havien saltat la tanca de Ceuta un dia abans. El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha parlat en el Congrés dels Diputats dels últims assalts a la tanca de Ceuta per immigrants subsaharians, de l'acostament de presos d'ETA a les presons basques i de la destitució del coronel cap de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil.

D'altra banda, el Senat celebra una diputació permanent, la primera d'agost, per a debatre la sol·licitud del PP, amb majoria en aquesta cambra, de celebrar una sessió plenària extraordinària sobre la crisi migratòria. Al senat es debat la compareixença del president del govern per a informar sobre la crisi migratòria que viu Espanya.

Grande-Marlaska avisa: "No permetrem la immigració violenta”

El ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha subratllat: "humanitat no és igual a permissivitat" i ha advertit que el Govern no "permetrà una immigració violenta que atempte contra el nostre país" ni contra les forces de seguretat de l'Estat. En la seua compareixença en la Comissió d'Interior del Congrés, ha defensat la devolució del centenar d'immigrants que van assaltar la tanca de Ceuta el 22 d'agost en virtut d'un conveni bilateral signat amb el Marroc l'any 1992.

Amb l'aplicació d'aquest acord, que s'ha fet en comptades ocasions perquè, altres vegades, aquell país nord-africà "no ho havia acceptat", Espanya i el Marroc van deixar clar un missatge a les xarxes de tràfic de persones: la immigració ordenada i legal és possible. "No permetrem la immigració violenta que atempte contra el nostre país i contra les nostres forces de seguretat", ha afegit Grande-Marlaska, qui ha recordat que, en aquest últim i "violent" assalt, els immigrants van fer ús de cisalles, maces, pedres, productes químics i excrements, i set agents hi van resultar ferits.

En el procés d'expulsió es van complir tots els tràmits legals, de manera que els immigrants van ser filiats per la Policia i van estar assistits per un advocat. Després de tot això, s'hi van incoar els expedients de devolució individuals. Tot això va durar des de les sis de la vesprada del dia 22 fins a les 15.00 h de l'endemà, moment en el qual es va expulsar 113 de les 116 persones que havien travessat la tanca fronterera, ja que dues eren menors d'edat i una tercera, adulta, continua en el CETI després d'haver hagut de ser assistit en un hospital. Així, ha ressaltat que la política migratòria de l'executiu es basa en dos eixos fonamentals: "seguretat però, abans de res, humanitat. Però humanitat no és igual a permissivitat".

Les arribades d'immigrants per mar es multipliquen un 178 % respecte del 2017

El nombre d'immigrants que han arribat a Espanya de manera irregular per via marítima fins al passat 24 d'agost és de 26.607, un 178,3% més que en el mateix període de l'any anterior, segons les dades que ha avançat hui, 29 d'agost, el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska. Fins a aquest dia, han entrat al nostre país 31.800 persones, 17.705 més que al 2017, la qual cosa es tradueix en un augment del 125,6 %, ha precisat el ministre durant la compareixença en la Comissió d'Interior del Congrés, en la qual, aquest matí, ha retut comptes de la política migratòria del govern, entre altres assumptes.

No obstant això, el ministre d'Interior ha volgut deixar clar que aquest augment és "idèntic" al registrat al 2017 respecte del 2016, quan l'augment va ser d'un 170 %.

Per aquest motiu, ha tornat a insistir que aquest augment era completament previsible, ja que el canvi de tendència de les rutes oriental i central del Mediterrani cap a l'occidental va començar a ser una realitat des del 2015. 

També et pot interessar

stats