El govern espanyol aprova l'avantprojecte de l'estatut marc dels sanitaris amb el rebuig de part del sector

El Consell de Ministres ha donat llum verda este dimarts a la reforma de l'estatut marc dels treballadors del Sistema Nacional de Salut (SNS), que regularà les condicions laborals de vora un milió d'empleats de la sanitat pública a Espanya.

El text té el suport dels sindicats majoritaris del sector —CCOO, UGT, CSIF i Satse, FSES i Cig Saúde—, però naix en un clima d'oposició frontal des de les organitzacions específiques dels professionals metges i metgesses, que fa mesos que es mobilitzen amb vagues i protestes en contra de la futura norma.

Amb este pas més, l'avantprojecte de llei avança en el camí cap a l'entrada en vigor i s'obri ara al tràmit d'audiència i informació pública, etapa prèvia abans d'aterrar al Congrés per a una hipotètica aprovació definitiva.

En este clima de falta d'entesa va celebrar-se este dilluns una nova reunió entre el Ministeri de Sanitat i sis sindicats mèdics, entre els quals està la Confederació Espanyola de Sindicats Mèdics (CESM), que va resultar infructuosa.

Estes plataformes que representen milers de facultatius, metges i doctors mantenen les protestes en constatar la falta d'avanços amb el Ministeri que dirigix Mónica García. De fet, han cridat a una nova setmana de vaga nacional, que seria la quinta de l'any, entre els dies 15 i 19 de juny.

Sanitat ha pactat el text base de l'estatut marc dels treballadors amb els sindicats majoritaris de l'àmbit sanitari, després de quasi tres anys de negociacions. Entre d'altres, introduïx millores per als metges i metgesses, com ara la reducció de les guàrdies de 24 hores a un màxim de 17, o les jornades setmanals a no més de 45 hores —fins ara està en 48—. Les organitzacions sindicals mèdiques continuen exigint, no obstant això, un marc de regulació propi independent de la resta per a negociar les seues condicions laborals.

Una exigència que tant Sanitat com també els sindicats generalistes han rebutjat sempre de pla, en entendre que l'estatut marc és una norma comuna que ha de regular i millorar les condicions de tot el personal del Sistema Nacional de Salut i no només d'una part, i que totes les reivindicacions mèdiques tenien cabuda en un capítol específic de la llei.

Al marge de les millores concretes per als facultatius, la reforma preveu altres mesures dirigides a consolidar l'estabilitat laboral amb ofertes d'ocupació periòdiques i límits a la temporalitat, la reclassificació professional concorde a la formació i competències, el reconeixement de l'activitat docent i investigadora com a treball efectiu i de la conciliació com un dret, entre altres.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu del govern espanyol, Elma Saiz, ha subratllat que l'executiu "ja ha fet la seua part" reformant l'estatut marc i que ara, "una part important" de les reivindicacions mèdiques, com els salaris o l'organització dels serveis, depenen de les comunitats autònomes i no del Ministeri de Sanitat.

Sanitat convoca les autonomies divendres

El Ministeri de Sanitat ha convocat divendres que ve les comunitats autònomes a una reunió per a abordar-hi el nou text de l'estatut marc, així com la situació en la qual estan les negociacions amb els sindicats mèdics i els grans motius de les protestes que mantenen des de mitjan 2025, entre els quals destaquen les guàrdies i les jornades de 35 hores.

El Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut serà de manera presencial i telemàtica a partir de les 10:30 hores del 5 de juny, quan la ministra García comence explicant als consellers autonòmics del ram sobre l'estat actual de les negociacions amb el comité de vaga mèdica. A continuació, d'acord amb l'orde del dia, al qual ha tingut accés EFE, la ministra informarà del desenvolupament legislatiu de l'estatut marc, i altres legislacions sanitàries que ha sigut necessari obrir per a poder millorar les condicions dels metges, així com del finançament del Sistema Nacional de Salut.

Després, sotmetrà a votació diferents acords "decisoris" relatius a les principals exigències mèdiques, el primer, sobre el límit màxim de la jornada de guàrdia, seguit de l'establiment de la jornada ordinària de 35 hores, el de la millora de la retribució de la jornada de guàrdia i la creació de taules específiques de negociació per a este col·lectiu. Una vegada debatuts estos acords, passaran a l'apartat de les recomanacions: una sobre la reducció progressiva de la jornada màxima setmanal, una altra sobre classificació professional del personal sanitari i una última sobre la participació del personal mèdic.

Finalment, estudiaran dos acords per a crear un grup de treball per a l'anàlisi de l'organització del treball en els centres del Sistema Nacional de Salut i un altre per a la desburocratització de l'activitat assistencial.