El govern espanyol apuja un 5% el salari mínim fins als 1.134 euros i el deixa exempt de pagar l'IRPF
El Consell de Ministres ha aprovat l'increment, de 54 euros al mes, juntament amb una modificació legal per a impedir els contractes de zero hores i la pujada addicional del 0,5% en la nòmina de 2023 del funcionariat
El govern espanyol ha aprovat apujar un 5% el salari mínim interprofessional (SMI) fins als 1.134 euros mensuals el 2024 i elevar el mínim exempt de l'IRPF fins a aquesta quantitat perquè els perceptors no paguen l'impost de la renda. El nou increment, fruit de l'acord aconseguit amb els sindicats i sense suport de la patronal, suposa un augment de 54 euros i situa el salari mínim anual en 15.876 euros bruts amb efectes retroactius des de l'1 de gener. La portaveu del govern, Pilar Alegría, ha destacat que des del primer govern de coalició, el gener de 2020, l'SMI acumula un increment del 54% que "millorarà la qualitat de vida de 2,5 milions de treballadors, especialment de les treballadores".
"Hui som un país millor i fem un pas decidit contra la precarietat", ha manifestat en la roda de premsa, posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta segona i titular de Treball Yolanda Díaz, que ha comandat la negociació del nou increment de l'SMI. Díaz ha destacat el salari mínim com "la millor ferramenta contra la pobresa" i "l'instrument feminista per excel·lència", ja que segons ha destacat, ha permés reduir la bretxa de gènere en 25 punts, perquè la majoria de les persones assalariades que el cobren són dones.
Hui som un país millor i fem un pas decidit contra la precarietat
La vicepresidenta ha destacat que malgrat l'increment de prop de 400 euros al mes i de 5.000 a l'any que s'ha consolidat en l'SMI durant els executius de Pedro Sánchez, aquest continua 19 punts per sota de la mitjana europea, un abisme que també afecta el salari mitjà. Per això, s'ha compromés a continuar apujant l'SMI i ha apel·lat a un "esforç col·lectiu" per a continuar apujant els sous. Siga amb un increment directe o a través d'una reducció de la jornada sense penalització salarial.
El govern ha acompanyat l'increment del salari mínim amb una modificació del reglament de l'impost de l'IRPF, per a elevar el mínim exempt fins als 15.876 euros bruts anuals, la mateixa quantia que l'SMI. Una fórmula pensada perquè no es practique cap retenció a les rendes que queden per davall d'eixos ingressos, segons ha informat la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda Maria Jesús Montero.
El contracte de treball es presumirà indefinit a temps complet
D'altra banda, la responsable de Treball, Yolanda Díaz, ha anunciat una modificació legal per a impedir els controvertits contractes de zero hores, aquells en els quals el treballador està a lliure disposició i demanda de l'empresari. Segons ha avançat, les empreses hauran de posar per escrit les condicions essencials en tots els contractes de treball (duració, jornada, període de prova) i es presumiran indefinits a temps complet en cas contrari. L'obligació és un dels canvis que incorpora l'avantprojecte de llei aprovat aquest dimarts per a transposar la directiva de condicions laborals transparents i previsibles de la Unió Europea i que passa ara al Congrés.
La transposició de la directiva estableix també que les conversions de treball a temps complet en parcial i viceversa, així com l'augment o disminució del nombre d'hores en els contractes a temps parcial "tindrà caràcter voluntari per a la persona treballadora i no podran adoptar-se de manera unilateral per l'empresa". Així mateix, estableix que la durada màxima del període de prova no podrà ampliar-se per conveni.
Pujada addicional del 0,5% per als sous del 2023 del personal públic
Durant la roda de premsa, la ministra portaveu Pilar Alegria i la titular d'Hisenda i Funció Pública, Maria Jesús Montero, han confirmat la pujada salarial addicional del 0,5% per als empleats públics corresponent al 2023, derivada del creixement econòmic superior a la previsió recollida en els pressupostos. L'increment, que rebran uns 3 milions d'empleats públics, tindrà efectes retroactius des de gener del 2023, elevant al màxim del 3,5% l'increment dels sous públics en l'exercici i al 9,5% des de fa tres anys, segons ha recordat Montero.
L'acord signat pel govern espanyol i sindicats recollia una pujada salarial fixa del 2,5% per a 2023 a la qual podien sumar-se dos increments addicionals de 0,5 punts si es donaven dos supòsits que s'han complit. El primer, que depenia de les xifres d'inflació, ja es va abonar l'any passat des de les nòmines d'octubre. El segon, la tramitació del qual s'aprova demà, estava vinculat al fet que l'economia espanyola cresquera per damunt del 2,4% el 2023, dada que s'ha superat en una dècima, segons publicava la setmana passada l'INE.
Per al 2024, l'acord estableix un increment salarial fix del 2%, al qual podria sumar-se un 0,5% addicional en funció de l'evolució de la inflació.
