La Generalitat endurirà les prohibicions de construcció a la zona dana per a "adaptar l'urbanisme al context climàtic"
Este dimarts s'han presentat les bases preparatòries a la revisió del Patricova, que estendrà les limitacions del vigent document a totes les zones afectades per la barrancada
La Generalitat té previst endurir i ampliar les prohibicions i limitacions a la construcció en les zones afectades per la fatídica dana del 29 d'octubre del 2024, que va saldar-se amb 230 víctimes mortals i estralls milionaris en vora huitanta de municipis a la província de València. La regulació de les restriccions o compensacions de l'activitat urbanística en àrees amb perill d'inundació s'arreplega en el Pla d'Acció Territorial sobre Risc d'Inundacions de la Comunitat Valenciana (Patricova), que està pendent de revisar-se per a endurir la normativa i "adaptar l'urbanisme al context climàtic", segons ha avançat el vicepresident tercer i conseller de Medi Ambient, Infraestructures, Territori i de la Recuperació, Vicente Martínez Mus.
Este dimarts s'han presentat les bases i els treballs preparatoris que serviran per a guiar actualització, que es farà en dos fases i respon a la filosofia d'aprendre del viscut aquell 29-O. Primer, es revisaran les restriccions a les zones colpejades per la barrancada i en una segona etapa voran la llum indicacions més generals per a tota la Comunitat Valenciana.
Les anàlisis inicials se centraran a les àrees més afectades per les inundacions de fa més d'un any. Segons ha explicat Félix Francés, catedràtic d'Enginyeria Hidràulica a la Universitat Politècnica de València i director de l'equip responsable de la revisió del pla territorial, s'ha posat el focus en quatre zones com a casos d'estudi: l'Alt Magre (representatiu dels territoris d'interior a la Plana d'Utiel-Requena), el con del riu Magre (que abasta el tram final, a la Ribera Alta), els barrancs de l'Horta Sud (Poio, Gállego i Horteta) i l'eix del Túria (aigües avall de l'embassament de Loriguilla). L'àrea a analitzar abasta 43 municipis, segons el marc metodològic del treball.
L'objectiu d'estos estudis previs és "desenvolupar una metodologia de gestió del risc d'inundació a escala regional, com a preparació de l'actualització del Patricova", assenyala el programa. Es treballarà amb "aspectes avançats de modelització matemàtica per a l'estimació de la perillositat i risc" a escala territorial, tant en un escenari de clima actual com en un horitzó futur. A partir d'ací, es definiran i prioritzaran "actuacions que disminuïsquen la perillositat i risc actuals", per a concloure amb una revisió del planejament urbanístic i la normativa del Patricova per tal que disminuïsca l'increment del risc futur i es reforce "la seguretat de les persones davant d'episodis extrems”.
El conseller Mus ha subratllat que la revisió del Patricova “no és un mer tràmit administratiu, sinó una decisió que té a vore amb la seguretat de les persones i amb la forma en què volem habitar el territori en el futur”. També ha recordat que la Comunitat Valenciana va ser pionera en la gestió del risc d'inundació amb l'aprovació del Patricova el 2003, “un pla que va nàixer del coneixement del territori i de l'experiència acumulada, no de l'alarmisme”. Des de llavors, ha explicat, el marc legal i tècnic ha evolucionat, incorporant la normativa europea, estatal i autonòmica, amb una revisió clau al 2015 alineada amb la Directiva Europea d'Inundacions.
Durant la intervenció a la seu de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMiP), ha destacat que la memòria col·lectiva dels valencians “està profundament marcada per episodis d'inundacions catastròfiques”, com la riuada de 1957, les inundacions dels anys 80 a la Ribera del Xúquer, la dana del 2019 al Baix Segura i, més recentment, la dana del 29-O.
En este sentit, en col·laboració amb els experts, es vol ampliar el període de retorn per a fer models d'episodis de nivell extrem com el de la barrancada, amb períodes de retorn de fins a 2.000 anys davant de l'evidència que els 500 anys poden en l'actualitat quedar-se curts perquè es continuaran experimentant precipitacions superiors als 500 mm. “Després de cada riuada, hem demostrat que sabem alçar-nos, però reconstruir no és només tornar a alçar el que l'aigua es va emportar: és aprendre, corregir errors i assumir que vivim en un territori vulnerable”, ha assenyalat.
De les conclusions de l'anàlisi preliminar que farà la UPV, institució de referència en l'estudi del risc hidràulic, dependran futures decisions en matèria de planificació, usos del sòl i desenvolupament urbà que ampliarà les restriccions actuals, ha remarcat la Generalitat en un comunicat. Segons les primeres previsions, la superfície inundable resultant serà més gran que la contemplada en les cartografies actuals, cosa que implicarà un augment de les zones on es limiten nous desenvolupaments urbanístics amb l'objectiu de protegir la població enfront del risc existent. Martínez Mus ha recalcat que revisar el Patricova “no significa frenar el desenvolupament de la Comunitat Valenciana ni desprotegir el territori, sinó tot el contrari: fer possible el futur en condicions de seguretat”.
