Garzón dóna suport als treballs d'exhumació a Paterna
Esquerra Unida ja ha presentat una proposició de llei sobre memòria democràtica que corregeix les "errades" de la de 2007.
El coordinador federal d'Esquerra Unida, Alberto Garzón, ha visitat aquest divendres les fosses 94 i 128 del cementeri de Paterna, on duen a terme treballs d'exhumació de les restes de persones afusellades durant el franquisme, i ha manifestat el seu suport perquè és una "qüestió de justícia" que "traspassa els elements ideològics".
Garzón, que ha estat acompanyat de la coordinadora d'EUPV i diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez, i familiars de les víctimes, s'ha mostrat confiat que el nou govern socialista facilite l'aprovació, en uns pocs mesos, d'una "verdadera llei de memòria democràtica" que permeta a les famílies de les persones afusellades tindre "la pau i el descans que es mereixen tots els éssers humans".
Davant de la necessitat de garantir que s'investiguen els crims del franquisme, el dirigent d'EU ha explicat que la formació ha presentat en el Congrés dels Diputats una proposició de llei de 60 pàgines, desenvolupada en col·laboració d'entitats i col·lectius que treballen per la recuperació de la memòria, que corregeix "les errades" de ls que va impulsar l'any 2007 l'executiu de Rodríguez Zapatero, perquè "no va abastar tot el que havia d'abastar".
La formació d'esquerres lamenta la precarietat amb què estan desenvolupant les tasques d'exhumació de les fosses perquè, en lloc d'estar sostingudes per un entramat legislatiu que facilite que siga la mateixa administració qui les duga a terme, depenen de la voluntat de determinades persones.
L'equip d'experts d'ArqueoAntro va començar l'exhumació de la fossa 128 del cementeri de Paterna, on, de moment, ja han recuperat 16 cossos dels 130 previstos. En cas d'arribar a la xifra estimada, la fossa comuna es convertiria en una de les més grans d'Espanya. El 18 de juny també es van iniciar els treballs d'obertura de la fossa 94, en què s'espera recuperar les restes de 60 a 70 persones afusellades durant el franquisme, procedents de comarques de l'interior de la província de València i altres punts d'Espanya, com Albacete, Barcelona i Madrid.
