La Fiscalia del TC demana rebutjar la petició del PSOE per a revisar els 30.000 vots nuls de Madrid
Considera "genèrics" els arguments del PSOE i entén que no existeix un dret a demanar el recompte "basat en la mera voluntat" de la part demandant
La Fiscalia del Tribunal Constitucional (TC) ha demanat a l'òrgan de garanties que es rebutge el recurs presentat pel PSOE contra la decisió del Tribunal Suprem (TS), que desestimava la petició de revisar tots els vots nuls de les eleccions generals del passat 23 de juliol en la circumscripció de Madrid. Aquest grapat de 30.302 paperetes anul·lades en el recompte definitiu, que incorporava també el vot procedent de l'exterior, va ser clau perquè la batalla per l'últim escó s'inclinara finalment a favor del PP després d'arrabassar-los-el als socialistes. El popular Carlos García Adanero va ser l'últim diputat electe a Madrid.
En un escrit de 21 fulls signat aquest dilluns, al qual ha tingut accés Europa Press, el fiscal Pedro Crespo ha assegurat que els raonaments que exposa la sentència del Suprem s'ajusten a la doctrina que emana de la jurisprudència constitucional. El representant del ministeri públic ha insistit que els pronunciaments anteriors del TC "no permeten reconéixer l'existència d'un dret incondicionat, basat en la mera voluntat manifestada dels interessats, a la revisió per les juntes electorals dels vots declarats nuls i no protestats, ni sostindre que eixe dret suposat forma part del contingut essencial del dret fonamental a accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics representatius".
Així les coses, la Fiscalia adscrita a l'òrgan de garanties entén que la decisió del TS no vulnera el dret fonamental dels socialistes. Una postura que contrasta amb la mostrada l'agost passat per la Fiscalia mateixa, però del Suprem, que va mostrar-se a favor de la petició dels socialistes. El fiscal del TC ha considerat que l'argument del PSOE, que esgrimia que s'ha vulnerat el seu dret a accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics representatius, "manca del més mínim desenvolupament argumental i, cosa que resulta més determinant, del més mínim manteniment fàctic i probatori". "Tal circumstància exclou qualsevol possibilitat d'abordar, amb les mínimes garanties que exigeix la contradicció processal, aquesta queixa dels demandants", ha conclòs.
Arguments "genèrics"
El fiscal Crespo coincideix amb els magistrats del Suprem que no es pot acordar la revisió dels vots nuls basada en una "sospita" o una "especulació", perquè "un procés electoral no pot invalidar-se sobre la base de presumpcions tan genèriques". En el recurs, els de Pedro Sánchez insistien que el TC ja havia aprovat en 2015 un recompte de vots a Badajoz per un marge fins i tot menor al qual denuncien de les eleccions del passat 23J. La Fiscalia ha explicat que aquesta sentència del TC "no dona suport de cap manera a la idea d'un dret incondicionat".
La sala segona del garant constitucional es reunirà d'urgència a les 9:00 d'aquest dimarts per a decidir si permet revisar els vots nuls del 23 de juliol a Madrid. Està previst que torne a dividir-se en blocs, ja que els dos magistrats conservadors que la integren —César Tolosa i Enrique Arnaldo— es mostraren en contra d'admetre a tràmit el recurs socialista.
Veus de la cort de garanties consultades per Europa Press entenen que la llei orgànica del règim electoral no permet realitzar recomptes sense que hi haja indicis d'irregularitats. A més, avisen que, si finalment el TC accedeix a la petició del PSOE, s'establirà un precedent perillós, ja que s'obrirà la porta perquè qualsevol part puga demanar recompte quan estiga disconforme amb el resultat electoral.
Clau en la investidura
Si finalment la truita es girara i l'últim escó de Madrid fora per al socialista Javier Rodríguez Palacios, els de Pedro Sánchez tindrien més fàcil una hipotètica investidura amb ell de candidat a president del govern espanyol perquè ja no necessitarien el vot a favor de Junts, sinó que els bastaria amb una abstenció del partit de Carles Puigdemont.
El PSOE va acudir al Constitucional després que el TS considerara que "la mera diferència numèrica en els resultats que s'addueixen en aquest cas (1.200 vots) no és base suficient per a la revisió". Els magistrats van entendre que els socialistes no complien amb els requisits fixats pel Constitucional perquè no s'havien aportat "dades aritmètiques o càlculs estadístics solvents que permeten verificar, ni tan sols hipotèticament, la rellevància de la revisió de vot en el resultat final i en l'atribució de l'escó controvertit". El Suprem, en contra del criteri de la Fiscalia, va recalcar que no podia acceptar-se que en aquest cas "el simple ajust del resultat" exigira la "fiscalització o comprovació de l'actuació de cada mesa electoral en la comesa de les seues funcions".
