La Fiscalia rebaixa l'acusació contra Trapero i demana deu anys per sedició
El ministeri públic obri la porta també a una condemna sense presó per desobediència.
La Fiscalia ha anunciat aquest dilluns que demana deu anys de presó per un delicte de sedició per al major dels Mossos d'Esquadra, Josep Lluís Trapero, per la implicació en el procés independentista de Catalunya. El ministeri públic rebaixa així l'acusació inicial, que suposava una petició d'onze anys per un delicte de rebel·lió. Fins i tot, ofereix com a alternativa al tribunal una condemna per desobediència, delicte que comporta penes de multa i inhabilitació, però no de presó.
El fiscal Miguel Ángel Carballo ha comunicat la postura de la Fiscalia en la sessió del juí que se celebra a l'Audiència Nacional, que s'ha représ aquest dilluns després que s’haja suspés pel decret que dictava l'estat d'alarma per a frenar la pandèmia de coronavirus.
La decisió de retirar l'acusació pel delicte de rebel·lió segueix el camí de la sentència del procés, ja que el Tribunal Suprem va condemnar els dirigents independentistes jutjats per sedició i no rebel·lió, com demanava la Fiscalia. A més de beneficiar Trapero, el canvi de criteri beneficia també els altres dos acusats per aquest delicte i que també s'enfrontaven a onze anys de presó: l'exdirector dels Mossos, Pere Soler; i l'exsecretari general d'Interior César Puig –número dos de l'exconseller Joaquim Forn, condemnat a deu anys i mig per sedició.
D'aquesta manera, el fiscal redueix la petició de pena per a aquests tres acusats i la deixa en deu anys per sedició. O, com a alternativa, deu mesos de multa a una quota de 200 euros diaris per desobediència i inhabilitació per a càrrec públic. I per a la tercera acusada, la intendent dels Mossos Teresa Laplana, manté la petició de quatre anys per sedició o cinc mesos de multa i inhabilitació per desobediència.
La Fiscalia considera que els Mossos d'Esquadra (i Trapero com a màxim responsable del cos) van col·laborar per a facilitar que se celebrara el referèndum de l'1 d'octubre, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. Argumenta que aquest era el pas previ per a declarar la independència de Catalunya. També responsabilitza els Mossos (i Trapero) de no haver parat les concentracions del 20 de setembre de 2017 davant de la Conselleria d'Economia, mentre la Guàrdia Civil escorcollava les instal·lacions per orde del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona.
Durant el juí, Trapero ha defés reiteradament que és innocent i ha negat haver tingut mai una "relació estreta" amb l'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.
