La Fiscalia col·laborarà en la investigació internacional per crims de guerra contra Israel i Netanyahu

La Fiscalia investigarà violacions de drets humans a Gaza que poden constituir crims contra la humanitat comesos per l'Exèrcit d'Israel. L'objectiu és buscar i preservar "qualsevol prova, directa o indirecta" d'estos crims per a posar-la a disposició dels dos procediments oberts pel Tribunal Internacional de Justícia i la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional, en compliment dels acords judicials de cooperació subscrits per Espanya.

El fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, ha dictat un decret pel qual acorda la creació d'un equip de treball amb l'objectiu de buscar i preservar "qualsevol prova, directa o indirecta" de crims contra la humanitat per a posar-la a la disposició de l'òrgan competent.

El ministeri públic ha adoptat la decisió a petició de la fiscal de Sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, que ha afirmat en una entrevista en la Cadena Ser que "hi ha constància" de la presència de víctimes espanyoles a la Franja de Gaza. Delgado va formular la petició arran d'un informe que la Policia Nacional li va remetre en juny "amb material que acreditava les greus violacions del dret internacional i humanitari".

L'equip de treball el formaran el fiscal de sala cap de l'Audiència Nacional i la fiscal de sala coordinadora de Drets Humans i Memòria Democràtica. Tots dos actuaran com coinvestigadors en les diligències que es tramitaran a la Fiscalia de l'Audiència Nacional amb la col·laboració del fiscal de sala coordinador de Cooperació Internacional.

La iniciativa de la Fiscalia coincidix amb la recomanació arreplegada en l'informe de la comissió internacional independent d'investigació de Nacions Unides sobre el territori palestí ocupat que insta els estats signants a cooperar amb la investigació de la Fiscalia del Tribunal Penal Internacional.

Competències limitades per dos reformes legals

Els tribunals espanyols poden col·laborar amb investigacions internacionals i tenen competència per a investigar delictes de genocidi, lesa humanitat o contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat, quan el procediment es dirigix contra un espanyol i un estranger que residix a Espanya o està al país i s'haja rebutjat la seua extradició.

Dos reformes legislatives van limitar el marge de maniobra dels jutges espanyols en crims internacionals, la qual cosa elimina les perspectives d'una investigació judicial sobre el que està passant a Gaza i "fa impossible perseguir des d'Espanya els fets ocorreguts a l'estranger", ha admés a la Cadena Ser la fiscal Dolores Delgado.

El precedent d'Ucraïna

Per això, en esta investigació guanya pes la capacitat de la justícia espanyola per a cooperar en la investigació de crims internacionals. Hi ha dos vies obertes per la massacre a Gaza: la denúncia de Sud-àfrica contra Israel al Tribunal Internacional de Justícia de l'ONU (a la qual es va adherir Espanya) i les denúncies contra el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu i membres del seu govern al Tribunal Penal Internacional.

Esta no és l'única investigació impulsada per la Fiscalia. El març del 2022, dies després de la invasió russa d'Ucraïna, Dolores Delgado, llavors fiscal general de l'Estat, va obrir una investigació per a entendre que l'agressió de Moscou afectava també els ciutadans espanyols que vivien a Ucraïna. Les diligències continuen obertes i busquen recopilar elements de prova que puguen ser usats en investigacions de tota mena.

Colps a la jurisdicció universal amb Zapatero i Rajoy

El 2009, amb el govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero, la jurisdicció universal es va restringir per a exigir que hi haguera víctimes espanyoles, que el presumpte responsable estiguera a Espanya i que no s'haguera iniciat una investigació en contra seua.

Cinc anys després, el 2014 i ja amb el PP de Mariano Rajoy a la Moncloa, es va restringir encara més la jurisdicció universal, limitant-la a supòsits en què el procediment es dirigisca contra un espanyol o un estranger que residisca a Espanya, o que es trobe al país i la seua extradició haja sigut denegada.

Segons esta norma, encara vigent, els jutges espanyols no poden investigar delictes de caràcter internacional quan, entre altres supòsits, hi haja un procediment en un tribunal internacional constituït conforme als tractats en els quals Espanya és part.

Els defensors de la justícia universal van atribuir esta última reforma a pressions rebudes des de països com la Xina o els Estats Units, que veien Espanya com una figura incòmoda per causes obertes com una de genocidi al Tibet i una altra sobre Guantánamo i després dels processos contra el dictador xilé Augusto Pinochet o l'exmilitar argentí Adolfo Scilingo.