Enginyeries, odontologia i podologia, les carreres amb més eixida

Les carreres que tenen més eixida laboral són, principalment, les enginyeries i algunes de la branca sanitària com odontologia i podologia. Aquesta és la conclusió de l'estudi O-Rànquing realitzat per la Fundació BBVA i l'Institut València d'Investigacions Econòmiques (IVIE) i fet públic aquest dimarts.

La classificació de l'informe reflecteix que els llocs relacionats amb la informàtica, l'enginyeria i la salut són els que aconsegueixen les taxes d'ocupació més altes, i també són els treballadors amb un sou major o igual a 1.500 euros mensuals. Es tracta d'ocupacions altament qualificades i de persones treballant en tasques relacionades amb els estudis que han cursat.

Concretament, les deu carreres amb major taxa d'empleabilitat són Enginyeria Electrònica (97,5%), Desenvolupament de Software i Aplicacions i Enginyeria multimèdia (97,4%), Enginyeria de Telecomunicació (97,1%), Podologia (96,9%), Enginyeria d'Organització Industrial i Nanotecnologia (96,7%), Enginyeria Aeronàutica (96,6%), Odontologia (96,4%), Informàtica (96,3%), Serveis (altres estudis) (96,1%) i Enginyeria de Computadors (96%).

Aquest llistat s'elabora a partir de la informació que proporciona l'enquesta d'inserció laboral dels titulats universitaris de l'INE, i analitza els resultats laborals obtinguts el 2019 pels graduats en el curs 2013-2014. Així les coses, el rànquing considera la seua taxa d'ocupació cinc anys després de graduar-se, si els ingressos mensuals són superiors o iguals a 1.500 euros, si treballen en una faena que requereix titulació universitària i si el treball es correspon amb els estudis cursats.

La UPV té la taxa més alta d'inserció laboral

Pel que fa a les universitats, la Universitat Politècnica de València (UPV) apareix com la millor posicionada entre les universitats valencianes quant a la inserció laboral dels seus alumnes. En l'informe, concretament, apareix en el lloc número 17 amb les dades següents: 3.894 graduats, una taxa d'afiliació del 76,1%, una base mitjana de cotització de 26.845 euros anuals i un percentatge que estan ajustats al nivell dels seus estudis universitaris del 60,8%.

En el primer lloc de l’informe se situa la Universitat Politècnica de Madrid, amb una taxa d'afiliació a la Seguretat Social del 76%, un sou amb una base mitjana de cotització de 32.242 euros anuals i un 74,5% d'empleats ajustats al seu nivell d'estudis. Dues universitats politècniques més —la de Cartagena i la de Catalunya— juntament amb la Universitat Catòlica Santa Teresa de Jesús d'Àvila i la Universitat Nebrija, completen el top cinc.

Pel que fa a la resta d’universitats valencianes, la Universitat CEU Cardenal Herrera ocupa el 24é lloc, i darrere d'aquesta se situen la Universitat Catòlica de València, en 26a posició; la Miguel Hernández d'Elx, en la 37a posició; la Universitat de València en el lloc número 51; la Jaume I (UJI), en el lloc 57 i la Universitat d'Alacant, en el 61.

Els responsables de l'estudi adverteixen que la posició general en matèria d'inserció de cada universitat està molt condicionada pels graus que ofereix cada institució. Les politècniques, amb un pes elevat de titulacions amb molt bons resultats d'inserció, com ara informàtica o enginyeries, destaquen en els primers llocs. També se situen en la part alta de la classificació moltes universitats privades i joves, que han estructurat la seua oferta de graus de manera recent i han optat per una composició de títols amb bons resultats d'inserció.

Per contra, algunes de les universitats històriques solen abordar tots els camps d'especialització i mantenen una part de la seua oferta en camps del coneixement amb una limitada ocupabilitat. Aquesta realitat influeix en uns resultats d'inserció laboral que les situen en el terç inferior de la classificació.