Draghi dimiteix i aboca Itàlia a unes eleccions avançades a la tardor
El primer ministre ha deixat el càrrec després de perdre el suport d'alguns dels socis de la coalició de govern
Enèsima crisi de govern a Itàlia. El primer ministre, Mario Draghi, ha presentat aquest dijous la dimissió després de perdre la majoria parlamentària que el sustentava. Ho ha anunciat ell mateix a l'inici d'una compareixença en la Cambra de Diputats, que l'ha rebut amb aplaudiments.
El també expresident del Banc Central Europeu ha demanat que se suspenguera la sessió perquè anava a acudir immediatament a comunicar la renúncia al cap de l'Estat, Sergio Mattarella, el qual ja l'ha acceptada i estudia la convocatòria d'eleccions anticipades en el país. De vesprada rebrà els presidents de les cambres legislatives per a abordar la dissolució del parlament, segons s'indica en un comunicat de l'equip del cap d'Estat. És el pas previ a l'avançament dels comicis, que previsiblement se celebraran a la tardor, entre final de setembre i principi d'octubre. Fins aleshores, Draghi es mantindrà en funcions per tal de gestionar els assumptes del dia a dia.
La decisió del fins ara primer ministre arriba després que tres socis de la coalició de govern, la conservadora Forza Itàlia (FI) de Silvio Berlusconi, la ultradretana Lliga de Matteo Salvini i el populista Moviment 5 Estreles (M5S) de Giuseppe Conte, li hagen retirat el suport en una moció de confiança aquest dimecres al Senat.
La sessió en la Cambra de Diputats, que s'ha représ a les 12:00 hores (10:00 GMT) per a tancar el procés parlamentari iniciat dimecres al Senat a instàncies de Mattarella, qui la setmana passada va rebutjar ja una primera renúncia de Draghi després que l'abandonara el M5S i va instar-lo a acudir al Parlament italià per a intentar reconstruir l'aliança governamental.
El primer ministre va estar en el Senat per a intentar encarrilar la coalició d'unitat nacional que encapçala des de fa vora un any i mig i que inclou des de formacions progressistes a ultradretanes —amb l'única excepció dels ultres Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni—. Ha acabat perdent, però, el suport de tres membres de l'executiu, fet que fa inviable la continuïtat de l'economista al capdavant de la coalició.
La crisi va esclatar la setmana passada després que l'M5S no votara una moció de confiança i es desmarcara de la resta dels socis. Això va espentar Draghi a presentar la dimissió, però el president Mattarella no li la va acceptar. Va instar el mandatari, en canvi, a buscar una solució en el Parlament italià. Una missió que ha començat aquest dijous en el Senat i continua divendres en la Cambra de Diputats, encara que l'enfrontament obert entre l'M5S i la dreta la converteixen pràcticament en impossible.
Berlusconi i Salvini, líders de Forza i la Lliga, veuen amb bons ulls la convocatòria d'eleccions anticipades, que podrien celebrar-se a principis d'octubre. De fet, és l'opció que des de fa dies exigeix la sòcia electoral d'ambdós i líder ultra Meloni, sola en l'oposició i primera força ara mateix en el país segons la majoria de les enquestes.
En els últims dies, sindicats, patronals, nombroses associacions de tota índole i fins i tot l'Església catòlica havien animat a la continuïtat de Draghi a causa de la crisi econòmica, energètica i social en curs.
