La despesa real de la Generalitat per al 2023 puja un 6,8%, fins als 22.116 milions d’euros

L'avantprojecte de pressupostos per a l'any que ve ascendeix a 28.438 milions d'euros, un 1,7% més que el 2022

Claus del pressupost de la Generalitat per al 2023
Claus del pressupost de la Generalitat per al 2023 / Marta Pascual

L'avantprojecte de pressupostos de la Generalitat per al 2023 ascendeix a 28.438 milions d'euros, un 1,7% més que el 2022 (27.967 milions d’euros). Però, els comptes reals, que exclouen el deute, pugen un 6,8% en un any fins als 22.115 milions de per al pròxim any. Així ho han avançat la vicepresidenta, Aitana Mas i el conseller d'Hisenda, Arcadi España, en roda de premsa després del ple del Consell extraordinari que ha tingut lloc dilluns. Mas ha defensat que el "primer pressupost del tercer Botànic" posa "en el centre a les persones sense deixar a ningú darrere".

A més, els pressupostos inclouen 1.187 milions d'euros procedents de fons europeus, com ha destacat la vicepresidenta del Consell, que ha agregat que l'objectiu dels comptes és “acabar de deixar arrere la pandèmia” i pal·liar les conseqüències econòmiques de la guerra a Ucraïna. Per la seua banda, el conseller d'Hisenda ha considerat que els comptes són "la resposta de la Generalitat per a avançar en reptes globals com el foment de l'ocupació, la lluita contra l'emergència climàtica, el reforç dels serveis públics o l'enfortiment de les institucions".

Sanitat, Educació i Polítiques Inclusives concentren la despesa

En termes absoluts, les conselleries de caràcter social (Sanitat, Educació i Polítiques Inclusives) concentren de nou les dotacions més elevades. Un any més, la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública torna a ser el departament amb més pressupost, amb 8.258.826 d’euros, un 5,4% més, i representa vora el 30% dels comptes totals de la Generalitat. Si entrem al detall, per primera vegada inclou el Pla Valencià de Salut Mental, dotat de 40 milions d’euros, i el Pla d’Atenció Primària, amb 109 milions. 

En segon lloc es troba Educació, amb un pressupost de 5.520 milions, un 6,1% més (i un 19,4% del total). Des del Consell asseguren que enguany aposten per dotar els centres d’educació superior amb estabilitat financera “que puga garantir-ne el funcionament”.

En termes absoluts, Economia, Política Territorial i Habitatge són les conselleries que més creixen amb l’objectiu de “fer front a la crisi econòmica i energètica i a l’increment de preus”. El departament d’Economia Sostenible és el que més augmenta (un 22,9% més), fins als 702 milions d’euros, per a reforçar les ajudes als sectors econòmics, instituts tecnològics i la competitivitat de l’Ivace. Igualment, entre les conselleries d’Hisenda i Economia es destinen 120 milions d’euros en ajudes a les indústries intensives en consum energètic com les del sector ceràmic a Castelló. 

Vora 4.000 milions d’euros per al sector públic valencià

El pressupost del sector públic de la Generalitat ascendeix a 3.979 milions d'euros amb un creixement del 7%. Des del govern valencià asseguren que està centrat especialment en la reactivació dels sectors econòmics valencians i en el desenvolupament dels serveis essencials a la ciutadania.

En concret, les entitats que formen part del sector públic s'incrementen fins a 61 en incorporar-se les institucions firals (IFA i Fira València), així com l'Agència Valenciana de les ITV i Espais Econòmics Empresarials. S'hi inclou també el nou Institut Valencià de la Memòria Democràtica.

L'Instrument Financer FININVAL, dependent de l'IVF, amb un creixement del 130,35% a través del qual es donarà suport a les indústries intensives en el consum d'energia i al teixit emprenedor, és l'entitat que més creix. Mentrestant, Labora i Ferrocarrils de la Generalitat, amb 552 i 320 milions d'euros, són les entitats amb més pressupost en termes absoluts.

Després d’un any de baixada, el pressupost de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació puja vora un 6% fins als 71 milions d’euros el 2023. 

Les despeses financeres augmenten un 28,2%

En un altre sentit, les operacions financeres baixen un 12,8% a causa, principalment, de la reducció dels passius financers. Aquest descens és conseqüència de la decisió del govern espanyol d'ajudar les autonomies a fer front a la devolució del deute, mitjançant operacions de refinançament que han permés allargar el termini d'amortització del capital principal i disminuir la càrrega financera en els comptes autonòmics.

Aquesta mesura també ajuda, en part, les autonomies a fer front a l'increment de les despeses financeres, a causa de la pujada dels tipus d'interés. Aquest apartat és el que més augmenta en termes relatius en el pressupost de la Generalitat, un 28,2%.

També et pot interessar