Des de hui els partits polítics poden "rastrejar" les nostres dades personals

L'aprovació de la nova llei de protecció de dades els permet utilitzar informació personal obtinguda en pàgines web i altres fonts d'accés públic.

Des de hui els partits polítics poden \"rastrejar\" les nostres dades personals
Des de hui els partits polítics poden "rastrejar" les nostres dades personals

Aquest divendres entra en vigor la nova llei de protecció de dades que permet als partits polítics "rastrejar" les dades personals per a activitats polítiques encara que, segons l'Agència Espanyola de Protecció de Dades (AEPD), no podran usar-se per a elaborar perfils ideològics.

L'AEPD ja va advertir després de l'aprovació al Senat que la nova norma s'aplicarà d'una manera "extremadament vigilant i rigorosa". Precisament va ser una esmena introduïda pel PSOE en el text de la llei, que tingué el suport de la resta de grups en el Congrés, la que va fer saltar la polèmica pels possibles usos amb interessos polítics.

L'esmena diu expressament: "Els partits polítics, coalicions i agrupacions electorals podran utilitzar dades personals obtingudes en pàgines web i altres fonts d'accés públic per a la realització d'activitats polítiques durant el període electoral". A més, afig que "l'enviament de propaganda electoral per mitjans electrònics o sistemes de missatgeria i la contractació de propaganda electoral en xarxes socials o mitjans equivalents no tindran la consideració d'activitat o comunicació comercial".

Segons nombrosos grups de juristes, encara que els partits impulsors de l'esmena ho neguen, açò implica que les formacions podran rastrejar dades personals obtingudes a través d'internet per a fer activitats polítiques i perfils ideològics durant períodes electorals sense necessitat d'autorització prèvia de les persones afectades.

Reforma per adaptar-se a Europa

La motivació inicial per a crear aquesta llei era adaptar l'ordenament espanyol al nou reglament europeu de Protecció de Dades, que entrà en vigor el 25 de maig, per a millorar la privadesa ciutadana en el nou entorn digital.

Aquesta normativa europea exigeix a les empreses una autorització clara i expressa de l'afectat per a l'ús de les seues dades personals amb finalitats diferents per les quals van ser inicialment recaptades, sota pena de multes milionàries en cas d'incompliment.

Ara, la nova llei espanyola de Protecció de Dades inclou una carta de drets digitals que regula aspectes com ara la desconnexió laboral del treballador fora de l'horari de treball, "l'oblit" en internet i el testament virtual.

Garanteix, a més, el dret a la intimitat personal en l'àmbit laboral, amb la limitació de càmeres de vídeo i dispositius d'àudio en llocs de treball. També es prohibeixen en àrees de descans com menjadors i altres espais similars per a oci dels treballadors, i augmenta la privadesa dels empleats enfront de sistemes de geolocalització en el treball. Finalment, garanteix el dret a la privadesa sense perjudicar els avanços en recerca biomèdica, especialment de caràcter públic.

Llancen un formulari per a evitar el "rastreig"

La Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació (PDLI), l'Associació d'Internautes i diversos grups de juristes experts en protecció de dades i contraris a la nova llei han llançat un formulari per a impedir que els partits puguen crear bases de dades amb opinions polítiques de ciutadans.

Com han explicat els col·lectius denunciants, "el problema va més allà de la molèstia de la propaganda", donats "els usos il·lícits que es poden dur a terme pel fet que els partits tinguen a les mans una llista de persones amb els seus pensaments ideològics". Com han assegurat, la norma espanyola se salta les mesures garantistes del mateix Reglament Europeu de Protecció de Dades.

Per això han desenvolupat un formulari col·laboratiu disponible en els llocs web de les associacions denunciants perquè emplenen els ciutadans que volen impedir el rastreig ideològic per part dels partits.

Mitjançant aquest document, la ciutadania pot sol·licitar l'accés a les dades personals ubicades en les bases de dades dels partits, demanant que s'indique el seu origen "i els tractaments als quals han quedat afectats, especialment la creació de qualsevol classe de perfil i la resta d'informació arreplegada en l'article 15 del RGPD".

Amb aquest escrit, es manifesta el dret a oposar-se al tractament d'aquestes dades.

També et pot interessar

stats