Les defenses qüestionen la competència i la imparcialitat del Suprem per a processar els líders del 'procés'

Les defenses dels líders del 'procés' han qüestionat la competència del Tribunal Suprem per a processar els 18 exdirigents catalans durant la sessió de qüestions prèvies al juí oral, que s'ha celebrat aquest dimarts a l'alt tribunal. Un òrgan al qual han acusat de falta d'imparcialitat i d'haver contribuït a judicialitzar "un problema polític".

Tal com estava previst, els advocats han demanat que siga el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui jutge els líders sobiranistes, sota l'argument que els presumptes delictes dels quals estan acusats –rebel·lió, sedició, desobediència i malversació de cabals públics– es van produir a Catalunya. 

Judit Gené, l'advocada de l'exconseller Joaquim Forn, ha minimitzat davant el tribunal qüestions com l'elaboració d'un cens de catalans a l'estranger, l'obertura d'una web sobre la consulta, la contractació d'observadors internacionals o diversos pagaments fets fora d'Espanya. 

Un atemptat greu contra l'interés general d'Espanya

Aquests detalls però, són capitals per a la fiscalia, segons ha argumentat Jaime Moreno, el representant del ministeri públic. En lloc de veure'ls com uns fets aïllats considera que formen part d'una "estratègia conjunta" de rebel·lió per a recaptar els vots d'un referèndum declarat il·legal i "internacionalitzar el conflicte".

El fiscal ha defés la jurisdicció del Suprem sobre els fets, que ha definit com un "atemptat greu contra l'interés general d'Espanya", perquè en desafiar l'orde constitucional es van ultrapassar les competències de la comunitat autònoma. En aquest sentit, ha recordat la necessitat d'intervenció de l'estat amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució.

L'Advocacia General de l'Estat i l'acusació popular, que representa Vox, han afegit que la competència del Suprem és vàlida, des del moment en què les mateixes defenses han reconegut els actes internacionals en suport del procés independentista.

Ingerència política

Abans, Andreu Van der Eynde, l'advocat d'Oriol Junqueras i Raül Romeva, ha qüestionat que els tribunals jutgen unes circumstàncies que, segons entén, haurien de dirimir-se en el terreny de la política. "No he estat mai més convençut d'una causa que en aquest cas. Són polítics fent política”, ha manifestat Van der Eynde.

Marina Roig, l'advocada de Jordi Cuixart, el president d'Òmnium Cultural, ha anat més allà i dins la sala ha acusat l'alt tribunal d'haver demostrat ser "sensible a la ingerència del poder polític".

Dret a expressar-se en català 

Per la seua part, Jordi Pina, l'advocat dels exconsellers Turull i Rull i Jordi Sánchez, els ha demanat l'absolució perquè entén que comprar urnes o preparar censos no constitueix un acte de rebel·lió ni sedició en ser “actes preparatoris”. 

Pina ha expressat “poca confiança” en el fet que el Tribunal canvie de postura sobre el trasllat de la causa al TSJC perquè, segons ha explicat els magistrats, creu que ja tenen presa la decisió.  

El lletrat també ha reivindicat el dret dels seus clients a expressar-se en català si finalment la causa es queda al Suprem. 

Està previst que el Tribunal Suprem decidisca sobre la seua competència en la causa abans de Nadal. En cas que el procediment continue en l'alt tribunal, es calcula que el juí podria començar a les acaballes de gener.