Les Corts aproven la Llei de l'audiovisual, però amb el compromís de modificar-la immeditament
L'amenaça de Podem de votar en contra obliga a refer la llei.
El ple de les Corts ha donat llum verd a la llei que permet la creació del Consell de l'Audiovisual de la Comunitat Valenciana amb dos peròs: la llei aprovada hui s'haurà de canviar divendres perquè el president d'aquest òrgan siga escollit per les Corts; a més, els membres que ha de triar el Consell de la Generalitat hauran de comparéixer prèviament a la cambra autonòmica, que en determinarà la idoneïtat. Aquestes eren les condicions de Podem per a donar suport a la llei, o els seus diputats votaven en contra.
En declaracions a À Punt prèvies al debat de la llei, el diputat de Podem, Antonio Montiel, ha explicat: "la millor manera de garantir la independència del Consell de l'Audiovisual és que el Consell [de la Generalitat] de torn no tinga cap representant directe". Segons la llei aprovada, que serà modificada per mitjà d'una proposició no de llei per a evitar-ho, dos dels integrats del Consell de l'Audiovisual eren designats directament pel Govern valencià i el president de la Generalitat, Ximo Puig, decidia el nom del càrrec de president entre els set integrants. Els cinc restants, els triaven les Corts.
Finalment, la llei s'ha aprovat amb el vot favorable dels grups parlamentaris del PSPV, Compromís, Podem, Ciutadans i el Grup Mixt, majoritaris en la cambra autonòmica, i amb el vot en contra dels 24 diputats i diputades del Grup Popular.
La Comunitat Valenciana tindrà un Consell de l'Audiovisual -un òrgan amb el qual ja compten diversos països europeus, Catalunya i Andalusia- que s'articula legalment com una autoritat independent que s'encarregarà de "vetlar pel respecte dels drets, les llibertats i els valors constitucionals i estatutaris" i per la "neutralitat i transparència" dels mitjans públics d'informació i de comunicació valencians.
Les valoracions dels grups parlamentaris
El síndic adjunt del Grup Popular, Jorge Bellver, ha afirmat a À Punt que han votat en contra perquè el Consell de l'Audiovisual s'escapa a les competències de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana i perquè és un "consell d'amics per a oferir noves glòries al govern del Botànic". Al contrari, la diputada del PSPV, Mercedes Caballero, ha considerat que la llei tracta de "despolititzar i desgovernalitzar" la informació dels mitjans públics de comunicació amb l'objectiu que la ciutadania estiga "ben informada".
Per al síndic del grup parlamentari de Compromís, Fran Ferri, amb aquesta llei "À Punt haurà de treballar conjuntament amb el Consell de l'Audiovisual per a generar continguts de qualitat"; i el diputat de Ciutadans, Antonio Subiela, ha mostrat la satisfacció per contribuir al fet que hi haja uns mitjans de comunicació "com ens mereixem els valencians", ha dit.
La Llei de l'audiovisual especifica que l'oposició per a la provisió definitiva dels llocs de treball per a la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) i la Societat Anònima de Mitjans de Comunicació, À Punt Mèdia, haurà de fer-se en un termini màxim de tres anys. Les oposicions valoraran l'experiència adquirida en l'antiga Ràdio Televisió Valenciana (RTVV), la CVMC i altres empreses audiovisuals públiques, encara que "no podran suposar l'exclusió per complet de qui no compte amb qualsevol d'aquests mèrits".
