Les Corts aproven la llei de la funció pública, que introdueix el requisit del coneixement del valencià

La consellera Gabriela Bravo defén que la norma posa fi a "l'anomalia" de no exigir-se la capacitació lingüística en una autonomia bilingüe.

Atenció a la ciutadania a unes dependències de la Generalitat
Atenció a la ciutadania en unes dependències de la Generalitat / À Punt NTC

El ple de les Corts ha aprovat la llei de la funció pública amb els vots a favor de les tres forces del Botànic (PSPV-PSOE, Compromís i Unides Podem) i en contra de l'oposició, després d'un debat amb acusacions creuades i on es va arribar a l'insult a l'hemicicle, aquest dimecres, a propòsit del requisit lingüístic del valencià.

La consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo, ha destacat que la nova llei "permetrà modernitzar i transformar l'Administració autonòmica" i ha destacat que posa fi a "l'anomalia" que suposava que la valenciana "fora l'única comunitat bilingüe que no tenia regulada l'exigència de la capacitació lingüística" de les seues plantilles públiques. "Per primera vegada en 40 anys, els valencians i valencianes podran dirigir-se a l'Administració en la llengua que desitgen i ens equiparem a la resta d'Espanya", ha dit.

Bravo ha destacat que la norma, que regularà les condicions dels 237.000 empleats i empleades públics de la Generalitat, permetrà "més flexibilitat en els processos de selecció de personal", garantint que el 50% dels nous llocs de treball siguen per oposició lliure, la qual cosa creu que "atraurà el talent jove" a l'administració. Així mateix ha subratllat el fet que estiga "elaborada des de la perspectiva de gènere" i "avança en drets per a les dones" amb mesures per a garantir la conciliació i de protecció per a víctimes de la violència masclista. També blindarà l'anonimat del funcionariat que denuncie casos de corrupció.

Aprovació després d'un tens debat

Tot i el rebuig del PP a la totalitat de la llei, la formació ha acabat votant a favor d'alguns dels articles de la normativa, que ha requerit més d'una desena de votacions per a tirar avant.

El dimecres, el requisit lingüístic va monopolitzar el debat sobre la nova regulació, en una sessió esguitada de crits, insults i desqualificacions. Les intervencions van pujar de temperatura quan la diputada d'Unides Podem, Estefania Blanes, es va referir al valencià, com la "llengua catalana que parlem els valencians", reproduint l'accepció de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. Entre les dures contrarèpliques dels partits de l'oposició va destacar la del diputat de Ciutadans Vicente Fernández, que va qualificar els diputats del Botànic com a "colla de fem" i "quadrilla de pocavergonyes", assegurant que "el que volen és matar-nos". Posteriorment va matisar les seues paraules, explicant que es referia a "matar socialment i arraconar". 

També et pot interessar

stats