La convulsa transició valenciana a la democràcia, a anàlisi en un nou llibre

El 1962 Francisco Franco rebia a la plaça del Caudillo (l'actual plaça de l'Ajuntament) de València un bany de multituds que exigien represàlies contra els demòcrates reunits al Contuberni de Munic, un punt d’inflexió que marcaria el principi de la fi de la dictadura.

Amb la mort de Franco va començar una transició a la democràcia violenta i convulsa i que a la Comunitat Valenciana derivaria en l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia. Set anys de violència política que l'historiador valencià Borja Ribera ha plasmat en el llibre Una historia de violencia.

“Estem parlant de violència política de tota mena, atacs amb bomba, incendis, robatoris, aldarulls en manifestacions. El 75% de les 162 accions més greus van estar comeses per grups d’extrema dreta o grups anticatalanistes”, explica Ribera. “Es tracta d’un volum de violència molt gran, però amb letalitat baixa”.

Després de les eleccions generals del 1977, la violència al carrer s'intensifica, especialment la dirigida a representants del món de la cultura, com ara els escriptors Joan Fuster i Manuel Sanchis Guarner, que van sobreviure a atemptats que no es van resoldre mai. “La implicació dels grups anticatalanistes és clara en les accions al carrer”, afirma l’autor.

Diaris i revistes de l'època, les memòries del Govern Civil de València i l'arxiu del periodista Emilio Attard a la Biblioteca Valenciana han servit a aquest historiador per a fer una foto fixa d'una història de violència que va culminar amb el consens d'una societat dividida.