El Constitucional estudia rebutjar el recompte de vots nuls que demana el PSOE

La magistrada Laura Díez, que va apostar per donar-li curs, demana ara paralitzar-lo en considerar que no existeix un dret al recompte “basat en la mera voluntat"

Imatge d'arxiu de l'edifici del Tribunal Constitucional
Imatge d'arxiu de l'edifici del Tribunal Constitucional / Europa Press

Els magistrats de la sala segona del Tribunal Constitucional (TC) es reuneix aquest dimarts a partir de les 9:00 hores amb caràcter urgent per a estudiar la ponència de la magistrada Laura Díez, que proposa rebutjar la petició del PSOE de revisar els vots nuls del 23 de juliol a Madrid. 

En un primer moment, Díez era favorable a donar-li curs, una decisió que va comptar amb el suport dels altres tres magistrats progressistes que formen la sala segona i amb el rebuig dels dos conservadors. Des de l’organisme resten importància a aquest gir, subratllant que una cosa és la mera admissió a tràmit i una altra el fons de l'assumpte. De fet, el PP havia demanat apartar-la de l’assumpte, al·legant que veia perjudicada la seua aparença de parcialitat per haver sigut càrrec de Moncloa, decisió que la mateixa sala segona va rebutjar.

Les veus en contra 

La Fiscalia considera que no existeix un dret al recompte “basat en la mera voluntat”. El fiscal en cap, Pedro Crespo, assegura que “una concepció absolutament oberta” del dret de revisió com la plantejada pel PSOE “podria facilitar l'ús generalitzat en cas de resultat electoral ajustat a escala nacional”. 

Segons el fiscal, l'argument del PSOE —que s'ha vulnerat el seu dret a accedir en condicions d'igualtat als càrrecs públics representatius— “manca del més mínim desenvolupament argumental i, el que resulta més determinant, del més mínim manteniment fàctic i probatori”. Per això, entén que la decisió del Suprem no vulnera el dret fonamental dels socialistes.

Aquesta postura de la Fiscalia del TC difereix de la que va defensar la Fiscalia del Suprem l'agost passat, quan va presentar les seues al·legacions sobre el recurs dels socialistes davant l'alt tribunal. En aquella ocasió, el ministeri públic es va mostrar a favor que es realitzara un nou escrutini general a la província de Madrid per a “la revisió de tots els vots nuls” perquè era “susceptible d'afectar el resultat electoral”.

Una altra de les veus en contra és la del magistrat de l'ala conservadora Enrique Arnaldo, que sosté que la Llei orgànica del Règim Electoral General (Loreg) no reconeix “un supòsit dret general i incondicional a la revisió dels vots nuls no protestats en l'acte de l'escrutini general”; per tant, no permet realitzar recomptes sense que hi haja indicis d'irregularitats. A més, avisen que, si finalment el TC accedeix a la petició del PSOE, “s'establirà un perillós precedent”, ja que obrirà la porta al fet que qualsevol part puga demanar recompte quan estiga disconforme amb el resultat electoral.

Clau en la investidura

Les paperetes nul·les que ara demanen revisar van permetre proclamar al dirigent del PP Carlos García Adanero com a diputat electe, “retallant” així la possibilitat que el socialista Javier Rodríguez Palacios aconseguira l'escó, segons al·lega el PSOE.

En cas d'aconseguir-lo, Pedro Sánchez tindria més fàcil una hipotètica investidura, perquè ja no necessitaria el vot a favor de Junts, sinó que li bastaria amb una abstenció del partit de Carles Puigdemont.

També et pot interessar

stats