El Constitucional desenterra la llei de terminis de l'avortament tretze anys després

Després de quasi tretze anys al calaix, el Tribunal Constitucional desempolsa des d'aquest dimarts el recurs del PP contra la llei de l'avortament que va aprovar el govern socialista de José Luis Zapatero el 2010, coneguda popularment com la llei de terminis. La discussió jurídica comença amb diverses abstencions i recusacions sobre la taula i un possible canvi de ponent, ja que suggereix alguna modificació a la norma que la majoria progressista no accepta.

El que és el primer debat de gran importància amb la nova composició del tribunal haurà d'esperar previsiblement el dimecres, ja que la presidència pretén abordar les abstencions i recusacions aquest dimarts per tal d'evitar que el ple es quede sense el mínim de huit magistrats. La intenció és entrar en el fons de l'assumpte ja dimecres, encara que la data pot demorar-se.

Així les coses, el TC tracta aquest dimarts les abstencions i recusacions que afecten quatre magistrats que participaren d'alguna o una altra forma en la tramitació d'aquella llei: Cándido Conde-Pumpido, Juan Carlos Campo, Inmaculada Montalbán i Concepción Espejel. Les dues últimes foren vocals del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) que va redactar un informe sobre la norma; Conde-Pumpido era fiscal general quan el ministeri públic va emetre el seu informe i Campo era secretari d'Estat de Justícia, dependent del Ministeri que va redactar el text legal.

Però fins hui només Espejel ha confirmat que s'abstindrà. I encara que ni Montalbán, ni Campo ni Conde-Pumpido tenen previst fer-ho perquè això podria provocar una falta de "quòrum" per a resoldre la qüestió, la decisió d'Espejel pot tindre conseqüències, especialment per a Montalbán, per estar exactament en la mateixa posició.

A més de les abstencions, hi ha quatre recusacions formulades per cinc exdiputats del PP dels 71 que hi van recórrer. Tot i això, fonts jurídiques apunten a Efe que tenen escàs recorregut, perquè només el conjunt dels recurrents pot recusar i no ho ha fet.

Una vegada resoltes aquestes qüestions, el ple del TC continuarà amb el debat de la ponència del conservador Enrique Arnaldo, que avala la llei del 2010 i només veu inconstitucional una qüestió. Concretament, l'article que regula la informació que reben prèviament les dones, en considerar que no està degudament informada. Proposa, a més, delimitar la interpretació de dos conceptes: que l'objecció de consciència no siga només per als sanitaris implicats en la intervenció, sinó també per als qui hi participen abans, i la referència a la salut social per a justificar l'avortament eugenèsic.

La majoria progressista, de set a quatre en el ple, té intenció d'avalar íntegrament la llei de terminis sense acceptar limitacions o condicions al dret a l'avortament, informen les fonts. Si això ocorre, s'obrin dos escenaris: que Arnaldo assumisca la tesi de la majoria o que renuncie a la ponència perquè siga un altre magistrat el que la redacte segons el sentiment majoritari de l'alt tribunal i s'aprove així al següent ple.