El Consell Valencià de Cultura veu una "motivació política" en "l'intent de censura" d'autors catalans i balears en batxillerat

El Consell Valencià de Cultura (CVC) veu "una motivació essencialment política" que no respon a criteris educatius ni normatius en "l'intent de censura d'autors" en el currículum de batxillerat, segons ha indicat en una declaració del ple, aprovada amb tretze vots a favor i tres abstencions. L'òrgan consultiu de la Generalitat l'ha emés després que la Conselleria d'Educació haja eliminat del currículum educatiu autors catalans i balears en l'esborrany del decret que actualitza els currículums de llengua castellana i literatura i valencià.

La declaració exposa "l'obligació" del CVC de demanar que "torne el sentit comú, el respecte a l'àmbit acadèmic i la racionalitat amb tot el que té a vore amb la llengua i el seu sistema educatiu". Diu emetre la resolució en coherència amb la declaració aprovada al novembre de l'any passat en què demanava posar fi a les polítiques que qüestionen l'autoritat de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i veu dirigides a "dinamitar" els consensos acadèmics, polítics i socials entorn de la llengua. "Comportaments" que connecta amb el nou decret d'Educació.

La declaració advertix que la "preocupació" de l'òrgan estatutari és compartida amb la ja expressada per l'AVL, nombrosos col·lectius i plataformes culturals, professionals de l'àmbit lingüístic i més de 200 departaments de valencià.

Recorda que l'AVL va sorgir d'un dictamen del mateix CVC que feia compatible la denominació estatutària de valencià amb la pertinença a un sistema lingüístic més ampli, "una llengua comuna que en terres veïnes rep altres denominacions com a català, mallorquí, menorquí o eivissenc".

"El secessionisme lingüístic debilita la llengua"

"Apostar pel secessionisme lingüístic no fa més que debilitar la llengua i aïllar als parlants valencians d'altres maneres d'expressió, convertint-la en el nostre territori en una ferramenta inhàbil per a la comunicació amb les comunitats amb les quals compartim patrimoni lingüístic i cultural", assenyalen.

Sobre els autors, indiquen que no es poden estudiar corrents o fenòmens literaris com la literatura medieval, el Renaixement o la novel·lística del segle XX "limitant el coneixement" als autors i autores valencianes, ni tampoc a creadors fonamentals com Mercé Rodoreda, Llorenç Vilallonga, Salvador Espriu o Ramon Llull.

Apunten, a més, amb el greuge comparatiu que suposa que en l'assignatura de castellà de segon de Batxillerat sí que s'incita a llegir la literatura espanyola i hispanoamericana contemporània; una "obertura completa, a diferència del que passa amb la nostra llengua".

Intercanvi d'acusacions en el CVC

L'aprovació ha estat precedida d'un intens debat al ple del CVC. Entre els tres vots en contra ha estat el del president de l'entitat, José María Lozano, que considera la declaració una proposta "incendiària" que al seu juí conté "irregularitats" i "fal·làcies", ha qüestionat que l'hagen portat a ple un grup de consellers progressistes "sense avisar abans". El text alternatiu de Lozano, proposant que el decret parle d'autors "en valencià" en lloc "d'autors valencians" per a ampliar l'abast, no ha prosperat.

En defensa de la declaració aprovada s'han pronunciat conselleres com Ana Noguera, que ha acusat Lozano de "confondre el paper de president" amb el de "portaveu del PP". Xavier Aliaga ha denunciat la intencionalitat "deliberada" que al seu jutí comporta el decret plantejat per la Generalitat, que creu que "instroduix un element de conflicte quan no era necessari" i que malgrat la llibertat de càtedra, deixa els docets "als peus dels cavalls".

En este sentit, el decret indica que "encara que la Conselleria d'Educació deixe l'estudi d'autors catalans i balears al criteri dels docents, la posició de partida i la manera de presentar esta qüestió posen en una situació delicada als professors", agrega, a més d'indicar que "es traslladen als centres dinàmiques de conflicte".

Altres consellers, com Irene Ballester, han lamentat que el valencià "es jutge des de criteris geográficos i no lingüístics". En l'extrem contrari, Ascensión Figueres ha donat suport a la proposta de Lozano per a parlar "d'autors en valencià".

Educació es justifica en l'objectiu de "reforçar la identitat lingüística pròpia"

La Conselleria d'Educació ha justificat la modificació dels currículums de castellana i literatura i valencià per a alinear-lo amb la Constitució i l'Estatut d'Autonomia, "donant suport a la denominació estatuària de la llengua valenciana i la coherència amb el context de cooficialitat", dins "l'objectiu de reforçar la identitat lingüística pròpia".

En l'àmbit de l'educació literària, el Consell ha indicat que vol "prioritzar" la presència d'autores i autors valencians i dels principals moviments literaris de la Comunitat en batxillerat, "mantenint un enfocament obert que no limita l'elecció d'obres i que es concreta posteriorment en cada centre educatiu".

"La proposta continua la línia de currículums anteriors quant a metodologies i sabers —interpretació crítica, contextualització històrica, perspectiva de gènere i creació literària— i garantix la convivència entre les tradicions literàries espanyola i valenciana, reforçant la projecció cultural pròpia sense excloure referències acadèmiques consolidades", han indicat.