El Consell inicia el procés per a impulsar la llei de senyes d’identitat
La consellera de Justícia i el titular de Presidència exposen les seues línies de treball a les Corts
El Consell ja ha iniciat el procés per a presentar un projecte de llei de senyes d'identitat a les Corts. Així ho ha confirmat la consellera de Justícia, Núria Martínez, a les Corts, on ha comparegut este dijous per a exposar els projectes del seu departament per al que resta de legislatura. En la seua intervenció també ha avançat que els palaus de justícia de Llíria i Alzira entraran en funcionament l’any que ve, quan també s’acabaran les obres del TSJ. Després de Martínez, ha detallat els seus projectes el vicepresident segon i conseller de Presidència, José Díez, qui també té les competències de política lingüística. Díez s’ha mostrat decidit a impulsar la promoció del valencià "des de la llibertat i el pragmatisme" i sense "imposicions ni sectarismes".
Martínez ha definit la llei de les senyes d’identitat com un marc legal “impulsor i garantista dels drets i la idiosincràsia del poble valencià”. La consellera ha avançat que la política en matèria de justícia serà “continuista” i, entre els principals reptes als quals farà front la Conselleria de Justícia, està el de la modernització de la justícia —que passa per la digitalització— i la implementació de la Llei orgànica 1/2025 de Mesures d'Eficiència del Servici Públic de Justícia.
“La transformació digital ha deixat de ser una opció per a ser una obligació, perquè redunda en una millora del servici públic de Justícia, tant per als justiciables com per als operadors jurídics”, manifestava Nuria Martínez a les Corts.
Nou sistema de gestió del document electrònic
En matèria d'infraestructures judicials, ha avançat que els palaus de justícia de Llíria i Alzira estaran operatius a principi del 2026, any en què també s’acabaran les obres de reforma del TSJ de València. En el capítol de noves actuacions en matèria de Transparència, la consellera ha anunciat que es posarà en marxa un nou sistema de gestió del document electrònic, que servirà per a obtindre les dades i documents relacionats amb la transparència i la publicitat activa dels alts càrrecs del Consell “de forma més àgil, veraç i actualitzada”.
En el torn de rèplica, el diputat socialista Ernest Blanch ha exigit al Consell que òbriga les oficines d'atenció a les víctimes les 24 hores i set dies a la setmana perquè “els agressors no descansen els diumenges”.
Tenim dos llengües i això és una cosa bona, i el que és bo no pot ser un motiu de conflicte
En la compareixença a les Corts per a exposar les línies de treball, el conseller de Presidència ha apostat per normalitzar l'ús del valencià "al carrer, les cases i escoles" i, en esta línia, ha afirmat que tindre una llengua pròpia és "un tresor" i una riquesa "que no tenen uns altres", encara que ha advertit: "Ací parlem valencià i també castellà. Tenim dos llengües i això és una cosa bona i el que és bo no pot ser un motiu de conflicte".
No obstant això, el tema del valencià ha encés el debat quan Vox li ha reclamat una retallada del pressupost de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). José Díez s’ha mostrat defensor d’este òrgan estatutari i, tot i no concretar si es materialitzarà eixa minva del pressupost, sí que ha avançat que el pressupost s’ajustarà a la gestió que faça l’AVL. “L’AVL té els seus pressupostos, la qüestió és que eixos pressupostos que li corresponen es destinen a les funcions que té assignades l’AVL”, afirmava. En este sentit, afegia que “si l’AVL s’ajusta a les seues funcions no hi ha per què parlar de retallar cap pressupost”.
El paper d'"institucions centenàries" com la RACV
No obstant això, el vicepresident segon ha posat en valor el paper d'altres "institucions centenàries", com la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) o Lo Rat Penat, que "altres regions no tenen", i ha garantit que el Consell té "clara" la seua obligació de promoure la nostra llengua.
