El Consell aprova un pressupost de 23.000 milions que aumenta un 1,6% la despesa

Segons Soler, els comptes de 2020 blinden els serveis públics essencials, a pesar d'haver-los dissenyat en una “època d’incertesa”.

VÍDEO | El Consell aprova un pressupost de 23.000 milions que aumenta un 1,6% la despesa
31 d'octubre 2019 - 17:30

La Generalitat gestionarà el pròxim any un pressupost de més de 23.000 milions d’euros. La despesa arribarà fins als 16.970,4 milions, un 1,6% més que els comptes d’enguany. És la planificació econòmica per al 2020 que s’ha fet pública després que el ple del Consell haja aprovat la llei de pressupostos que remetrà a les Corts. 

Per partides, les que més creixen el 2020 són les de sanitat, educació i protecció social, perquè el Consell ha volgut “blindar” l’Estat del benestar valencià, segons ha destacat el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, en la roda de premsa posterior al ple del Consell. El titular d’Hisenda ha destacat que, en els dos últims anys, el govern del Botànic ha augmentat més de 1.800 milions d’euros la despesa dels serveis públics, fet que suposa un augment del 5,7%. 

A més, els comptes de 2020 aspiren a “donar estabilitat en temps d’incertesa”, derivada del refredament econòmic, el Brexit o les “guerres aranzelàries”, com ha citat Soler, i de la inexistència d’un govern central i l’absència dels pressupostos generals de l’Estat. 

D’altra banda, Soler ha explicat que finalment el govern autonòmic ha descartat prorrogar els pressupostos de 2019, com va anunciar ell mateix al seu dia, perquè comportaven determinades limitacions i restriccions. Així mateix, el responsable d’Hisenda ha recalcat que els de 2020 són uns pressupostos “reivindicatius” davant el “nefast sistema de finançament” de l’Estat i ha assenyalat que els nous comptes reafirmen l’autogovern. 

Sanitat, Educació i Igualtat concentren més de la meitat del pressupost

Les conselleries de Sanitat, Educació i Igualtat aglutinen la majoria del pressupost per a 2020, un 55,6% del total i més de 12.770 milions d'euros dels 23.021 globals.

Sanitat concentra la major dotació en termes absoluts, amb pràcticament un terç del pressupost total. Així, comptarà amb 6.765,1 milions d'euros (el 29,4% del total), i una lleugera pujada de l'1% respecte als comptes de 2019.

L'augment més gran ha sigut per al departament que dirigeix la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra: un 5,7% més, fins a un total de 1.618 milions.

Mentrestant, la nova Conselleria d'Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital s'estrena amb un pressupost de 977 milions d'euros, la major part per a les cinc universitats públiques valencianes.

Unes altres conselleries que tindran més pressupost són les d’Educació, que creix un 2,1%, i la Conselleria d’Agricultura, que rebrà un 4% més per a, entre d’altres assumptes, finançar accions de lluita contra el canvi climàtic, segons ha explicat Soler. La Conselleria de Justícia disposaràr d'un 1,9% més de pressupost i Presidència rebrà una pujada d’un 1,5% per a iniciatives com ara un pla per a compensar els efectes del Brèxit a la Comunitat Valenciana. 

L’Airef avala les previsions macroeconòmiques dels pressupostos 

L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) ha avalat les previsions macroeconòmiques dels comptes de la Generalitat com a prudents, en estar compreses en la zona mitjana dels intervals per a les previsions de PIB i ocupació.

De fet, segons assenyala l'informe, "les previsions de PIB i ocupació per a la Comunitat Valenciana se situen dins o per davall dels intervals de confiança". En concret, la previsió de creixement del PIB de la Generalitat és de l’1,7% i la de  l’Airef, del 2%. En ocupació, la Generalitat i Airef coincideixen en la previsió (1,8%).

L’Airef les ha valorades, juntament amb les de les Illes Balears, per ser previsions diferenciades de les del conjunt de l'economia espanyola. Així mateix, constata que el compliment dels requisits aplicables als marcs pressupostaris dels estats membres de la UE és satisfactori per part de la Comunitat Valenciana.

No obstant això, per a disposar d'informació més homogènia i facilitar les comparacions, ha suggerit que "s'hi incloguen previsions d'ocupació en termes de comptabilitat regional".

També et pot interessar