El Congrés tomba el decret que permet a Hisenda fer ús dels estalvis dels ajuntaments

El Congrés ha tombat el decret llei perquè l'Estat puga aprofitar els romanents municipals que els consistoris tenen immobilitzats en depòsits bancaris i no poden gastar, en aplicació de la regla de la despesa. Aquests estalvis s'estimen entre 14.000 i 21.000 milions d'euros. Mantindre'ls als depòsits té un cost aproximat de 70 milions a benefici dels bancs.

La llei d'estabilitat pressupostària aprovada pel PP el 2012 i derivada de la modificació exprés de l'article 135 de la Constitució que els populars i el PSOE van pactar un any abans impedeix els municipis fer ús d'aquest superàvit quan tinguen deute pendent en virtut de "l'equilibri pressupostari". Tanmateix, d'aquest condicionant s'exclou l'Estat quan concorren “situacions d'emergència extraordinària”, com ara l'actual pandèmia del coronavirus.

En contraprestació a l'ús dels romanents, que Hisenda tornaria en una dècada, es pretenia entregar un fons de 5.000 milions perquè els consistoris puguen cobrir necessitats derivades de la pandèmia als territoris.

El decret deriva de l'acord en la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) que el PSOE va tirar avant en solitari amb el vot de gràcia del president de la institució, el també socialista Abel Caballero.

Primer fracàs del govern de coalició al Congrés

Aquesta soledat s'ha traslladat a la cambra baixa. El transvasament de recursos de les entitats locals, en plena pandèmia, i els criteris restrictius que s'havien fixat per a l'assignació dels diners del futur fons que s'ofereix als municipis han posat en peu de guerra els alcaldes i la tensió s'ha projectat als diferents grups polítics.

El PSOE ha accelerat les negociacions en la vespra del debat a la cambra per a assegurar una majoria suficient, però només ha aconseguit seduir els seus socis d'Unides Podem, des d'on algunes faccions, com els Comuns, s'havien desmarcat de l'acord. En la vespra de la votació, als corredors del Congrés, els membres de l'executiu assumien la derrota. Finalment s'han registat 156 vots a favor per 196 en contra i cap abstenció, en la que passa per ser la primera derrota d'un decret del govern coalició al Congrés.

Un rosari de crítiques contra un decret sense consens

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, havia intentat persuadir els grups amb una última crida a la responsabilitat, des de la tribuna del Congrés, però ha obtingut a canvi una llarga llista de retrets. “Robatori anunciat” (PP), “atropellament sense precedents” (Fòrum Astúries), “xantatge” (UPN), “una autèntica incautació” (BNG), o "un atac al principi d'autonomia local" (ERC) han sigut alguns dels qualificatius que ha rebut la proposta a l'hemicicle.

Els socis del govern en la investidura i alguns grups a l'esquerra de l'hemicicle, que els negociadors de l'executiu han intentat persuadir fins a l'últim minut amb lleugeres modificacions del decret, tampoc no han estalviat en crítiques. Joan Baldoví, de Compromís, ha retret a Montero la incapacitat per a negociar i que s'haja intentat traslladar als grups l'eventual fracàs de la norma. Des del PNB, Idoia Sagastizabal ha recordat que el projecte ignora el concert econòmic i el règim foral.

“Ho han fet tan malament com han sabut i pogut”, ha dit Joan Margall d'Esquerra, que ha explicat que la formació tampoc no es fia que l'executiu incorpore les modificacions en un futur projecte de llei. “Ens han fet trampes tantes vegades que ara no cola”, ha arribat a dir.

Grups com Bildu o el Partit Regionalista de Cantàbria han apostat, directament, per atacar el problema des de la base, amb una modificació de la llei d'estabilitat o una reforma exprés de la Constitució.

Finalment, només el PSOE i Unides Podem han defés el decret llei. Des de la formació morada, Txema Guijarro ha admés, però, que el tema “ha tensat les costures de la coalició i d'algunes formacions” com la seua. Cal recordar que la formació de Pablo Iglesias hi va votar en contra en la FEMP.

La derogació d'un decret llei, una raresa en la democràcia

La derogació d'un decret llei és una circumstància estranya en la història recent de la democràcia espanyola. Els precedents immediats són els rebutjos al decret dels estibadors el 2018, del llavors president Mariano Rajoy, i al del lloguer del gener de 2019, de l'executiu de Pedro Sánchez, que va eixir de la moció de censura.