La Comunitat Valenciana rebrà del govern espanyol 14.013 milions d'euros de les entregues a compte, un 10% més que en 2024
L’informe de l’executiu sobre l’apagada conclou que algunes centrals no van absorbir la tensió deguda abans de l'apagada i descarta un ciberatac
La Comunitat Valenciana rebrà enguany 14.013 milions d'euros dels lliuraments a compte de les comunitats autònomes, la qual cosa suposa un 10,4% més que l'any passat, segons el reial decret llei aprovat este dimarts pel Consell de Ministres, tal com ha informat el Ministeri d'Hisenda. A eixa quantitat cal sumar 2.000 milions de la liquidació del 2023, la qual cosa permet un finançament total per a la Comunitat Valenciana de 15.921 milions per a enguany, un 4,2% més que el passat, afigen les mateixes fonts.
El govern espanyol ha donat llum verda al decret llei per a aprovar l'actualització dels diners de les entregues a compte dels recursos que reben les comunitats autònomes i els ajuntaments. Així ho ha anunciat la portaveu de l’executiu estatal, Pilar Alegría, en la roda de premsa posterior del Consell de Ministres, on ha assegurat que es tracta “d’un acord fonamental” per a les autonomies i els consistoris als quals el govern central entrega “els majors recursos econòmics de la història per a estes administracions”.
En concret, les comunitats autònomes rebran 147.412 milions d'euros (un 9,5% més que l’any anterior) i els ajuntaments rebran 28.734 milions d’euros. Les entregues a compte són els pagaments que l'Estat avança a altres administracions abans de la liquidació de la seua part en la recaptació dels impostos.
La mesura, que es va incloure en el decret òmnibus i va decaure el mes de gener passat quan no va ser convalidat pel Congrés, era reclamada per les administracions locals i autonòmiques. Ara, el Consell de Ministres ha donat llum verda a estos més de 147.000 milions de lliuraments a compte per a les comunitats autònomes. A eixa quantitat cal sumar la corresponent a la liquidació del 2023, que és la diferència entre l'estimació d'ingressos (entregues a compte) i els ingressos reals quan finalitza l'exercici comptable, i que arriba als 11.692 milions d'euros. Per tant, les comunitats autònomes rebran enguany un finançament total de 158.167 milions, la més alta de la història, amb un increment del 2,5% respecte a l'any passat.
Una vegada aprovat el reial decret llei, el repartiment dels lliuraments a compte passa ara a debat en el Congrés, on el govern espanyol ja ha dit que espera que el Partit Popular, com a principal grup de l'oposició, el valide. "Fa escassos mesos vam tindre el mateix debat. La votació, en eixe cas, del principal partit de l'oposició va ser un vot contrari i esperem que ara, enfront d'esta xifra tan important i històrica, puguem comptar amb eixe suport”, ha remarcat Alegria.
L'actualització dels lliuraments a compte es produïx en un escenari de pròrroga pressupostària. D'esta manera, l’executiu ha deslligat l'aprovació dels comptes autonòmics de l'actualització dels recursos per a les comunitats autònomes.
Algunes centrals no van absorbir la tensió deguda abans de l'apagada
La vicepresidenta del govern espanyol i ministra per a la Transició Ecològica, Sara Aagesen, ha assegurat que els grups de generació no van controlar de forma adequada la tensió que es va generar abans de l'apagada del 28 d'abril. “Els grups de generació que havien d'haver controlat tensió i que, a més, molts d'ells estaven retribuïts econòmicament per a això, no van absorbir tota la reactiva que s'esperava en un context d'elevades tensions”.
En la roda de premsa, en la qual ha exposat les conclusions de l'informe elaborat pel comité creat per l’executiu central per a estudiar les causes de l'apagada, ha insistit que es va produir per múltiples causes, cap vinculada amb alguna mena de ciberatac, i que tot va partir d'una oscil·lació “anòmala” en una central peninsular.
Asseguren que actuaran amb contundència si tornen a tindre indicis de corrupció
Pilar Alegría ha asseverat que el govern espanyol i el PSOE actuaran “amb absoluta diligència i contundència” si tornen a tindre "el mínim indici sòlid" de casos de corrupció i ha contestat amb un "no ho sé" a la pregunta de si encara poden aparéixer més noms a més de Ábalos, Koldo i Cerdán.
Això sí, quan se li ha preguntat expressament per la presidenta del Congrés, Francina Armengol —qui ha reconegut que va estar en una reunió a la qual va acudir el comissionista Víctor de Aldama, al qual no coneixia—, ha respost que eixe compromís d'actuar immediatament “no pot usar-se com a coartada per a embrutar el bon nom de persones honestes”. “No es pot crear eixa ombra de dubte ni acceptar que tothom és igual”, ha reiterat.
